De Berlín a Berlín en un mes triomfal

La primera setmana a Donaueschingen va servir per geolocalitzar-se en tots els aspectes. El timing dels de De la Fuente, les cuines que tancaven inusitadament aviat i els campanars de la zona, que retronaven inusitadament aviat. Per començar, es va veure que Aymeric Laporte arribava fora de punt, cosa que va corregir el preparador físic Carlos Cruz, muntant una pretemporada personalitzada de què es va intentar parlar poc des de dins.

El primer cara a cara amb els jugadors va implicar l’aparició de Lamine Yamal, de 16 anys, com a fet més destacat. Aquells dies, i abans del primer viatge, es va registrar la visita fantasmal de Pedro Rocha, el president de la RFEF, que va anar a Donaueschingen per fer-se la foto.

L’ull de Luka Modric

Va arribar l’hora del primer viatge a Berlín per competir amb l’experta Croàcia. Es va especular sobre el primer onze, en què Laporte, encara en ple procés d’activació, es va quedar fora. A l’Olímpic de Berlín hi havia un vell conegut, Luka Modric, que va demostrar tenir tan bon ull com peu. "Espanya és una de les favorites. Té moltes armes per desequilibrar-te", va advertir el genial jugador croat.

Les apostes per Cucurella i Pedri en l’onze van ser les que més debat van suscitar, més enllà de l’entrada de Nacho per Laporte. Al descans, Espanya guanyava (3-0) amb gols de Morata, Fabián i Carvajal. Cada ocasió de què va disposar va acabar en gol. Un punch demolidor. Lamine va començar a apuntar, amb l’assistència del tercer gol, i Nico va mostrar espurnes.

Però l’home del partit va ser sense cap dubte Fabián, amb una assistència i un gol en una jugada en què es va treure uns quants croats de sobre. De la Fuente el va reivindicar a la sala de premsa ("Si Fabián no s’anomenés així, en parlaríeu més"). El triomf va greixar la convivència al campament base i va posar la selecció al mapa de l’Eurocopa. Potser eren més candidats del que algun es pensava.

La nit abans del segon partit, davant Itàlia, Nacho va cridar el seleccionador i li va dir que sentia molèsties i preferia parar. Per la qual cosa Laporte, amb el pla exprés de recuperació gairebé completat, va ser cridat a files. A més de la victòria i els tres punts, estava en joc el liderat de grup. Espanya va fer una dels millors exhibicions dels últims temps. "El marcador no mostra la diferència real del que hem vist. Ens han superat en tots els àmbits i per molt", confessava Spalletti, el tècnic italià. L’únic gol arribava en pròpia porta, per part de Calafiori, el millor defensa rival.

Contra Albània es va guanyar amb un gol del Tauró Ferran Torres després de rebre una assistència d’un Dani Olmo que li menjava el terreny a Pedri a mesura que passaven els partits. Va ser un xoc esbojarrat amb més anades i vingudes de les que li hauria agradat al tècnic d’Haro. Tercera victòria i a esperar oponent.

Els titulars arribaven descansats després de 10 dies sense jugar. Preocupava especialment el cas de Rodri, que havia arribat als cinc mil minuts aquesta temporada contra Itàlia. I per descarregar-lo van utilitzar tecnologia finlandesa, concretament de la companyia CTN, que va posar a disposició de l’equip màquines d’última generació perquè els internacionals passessin episòdicament a Donaueschingen per tractaments de teràpia amb fred, la cambra hiperbàrica Oxypro i sessions de fotobiomodulació, un tractament que utilitza llums led de diferents longituds d’ona per estimular la regeneració cel·lular i reduir la inflamació.

El primer ‘vuitmil’

El partit, tot i que va acabar amb golejada (4-1), va ser inquietant. Va amagar molts micropartits que van servir per a una gran quantitat de vídeos durant la setmana següent. Superada Geòrgia, arribava el primer vuitmil: Alemanya a casa. Espanya no havia guanyat mai una amfitriona en un gran torneig.

Un cop es va acabar el duel contra Geòrgia es va produir una de les imatges de l’Eurocopa amb Lamine i Nico jugant-se a pedra, paper o tisora una ampolla d’aigua. El gest retratava la frescor i desimboltura de la nova Espanya.

El partit contra Alemanya va ser agònic. Pedri se’n va anar lesionat als cinc minuts després de la morrada d’un accelerat Kroos. Espanya es va avançar amb una passada catedralícia de Lamine Yamal (la seva tercera assistència) a Dani Olmo, que va aparèixer a l’esquena de Kroos. Una mà de Cucurella a l’àrea, precedida per una altra i un fora de joc de Fullkrug, va revoltar els ànims locals. Quan s’atalaiava el final, l’enèsim centre a l’olla va ser tocat al segon pal per Kimmisch, i la pilota li va caure a Wirtz per empatar. Bogeria a la grada i cop duríssim per a una Espanya que es va aixecar, com no podia ser d’altra manera, a la pròrroga amb l’enorme cop de cap de Mikel Merino en el minut 119. Espanya acabava de fer història derrotant Alemanya.

La partida d’escacs

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

La semifinal contra França es va complicar abans dels 10 minuts, quan un centre de Mbappé va anar cabotejat per Kolo Muani a la xarxa. Però Espanya, a diferència del dia de Geòrgia, no va entrar en pànic. Va llançar la pilota a pasturar i va reprendre la partida d’escacs. I llavors va passar. La pilota va arribar a Lamine Yamal, que enfilava la banda quan va reconèixer Rabiot, les paraules del qual havien sigut interpretades com un desafiament al blaugrana, que va girar cap a dintre, el va encarar i se’l va treure de sobre en una rajola. Va acomodar el cos i va treure una corda des de 25 metres a 102 quilòmetres per hora, una fuetada que va agafar rosca i va bufetejar el pal abans de besar la xarxa.

L’empat va sacsejar el temor espanyol i va disparar l’adrenalina, fins al punt de marcar un altre gol per mitjà de Dani Olmo quatre minuts més tard. En endavant Espanya va dominar el xoc, amb i sense pilota, tancant el passi a la final amb molta superioritat davant la vigent subcampiona del món. A Berlín va començar tot el 15 de juny contra Croàcia i a Berlín acabarà el 14 de juliol davant Anglaterra.