Alcaraz fulmina Djokovic i guanya el segon Wimbledon seguit

I ho va aconseguir contra el set vegades campió del torneig, Novak Djokovic, que buscava la vuitena corona i el 25è Grand Slam en la seva carrera. No li va deixar el tennista espanyol, que el va derrotar de manera contundent per 6-2, 6-2 i 7-6 (4). Un triomf per aconseguir aquest doblet, París-Londres, només reservat als millors. A les grans llegendes. Alcaraz ja està en aquesta llista juntament amb Rod Laver, Bjorn Borg, Rafael Nadal, Roger Federer i Novak Djokovic. Amb la seva victòria iguala també els dos Wimbledon que va guanyar Nadal i els quatre Grand Slams de Manuel Santana. "Estic molt orgullós de mi. Sento un gran orgull per veure que anem complint els somnis a poc a poc, però s’ha d’encaixar amb naturalitat", li deia a Àlex Corretja minuts després de la victòria.

Inici contundent

L’entrada d’Alcaraz va ser la del campió segur de si mateix. Des del primer punt li va posar la pressió a Djokovic, a qui va cedir el pas en el camí cap a la central. Però quan es va posar en joc la primera bola va ser implacable per buscar la ruptura de sortida que va aconseguir en el quart break point i després de 14 minuts de lluita. Un cop dur per a Djokovic, que començava a remolc contra un rival sòlid, segur en la seva tàctica, sense errors, que feia un segon break (4-1) per agafar un avantatge que ja no deixaria escapar fins a tancar la primera mànega en 43 minuts.

L’astre balcànic no semblava el tennista que tenia el seu nom en el palmarès en set ocasions, que buscava el vuitè títol i el 25è Grand Slam. Era un espectador a la pista, com ho eren més tranquils, de ben segur, a la llotja els extennistes convidats i campions algun dia a Wimbledon, com Andre Agassi, Stefan Edberg, Bjorn Borg, Lleyton Hewitt, Martina Navratilova (nou vegades campiona), Chris Evert i Margareth Court (vencedora de 24 Grand Slams), a pocs metres de Kate Middleton, la princesa de Gal·les, que feia la seva primera aparició pública després de superar un càncer. Tots, com els 15.000 espectadors que omplien la central de Wimbledon, disposats a veure un altre partit per a la història del torneig centenari.

Llei implacable

Però sobre la gespa no hi havia la batalla esperada. Alcaraz imposava la seva llei implacable. Djokovic no trobava la manera de plantar cara al rival descomunal que tenia a l’altre costat de la xarxa, que mantenia un ritme i una velocitat difícil de seguir per al serbi. Tornava a perdre el seu servei inicial i només podia apuntar dos jocs al seu caseller abans que Alcaraz li arrabassés la segona mànega.

En tot just 75 minuts, Djokovic estava contra les cordes. Una sensació desconeguda per a ell a Wimbledon i en les seves 37 finals de Grand Slam disputades. La impotència li impedia enfadar-se, treure la seva ràbia. Estava entregat, sense cames per lluitar contra un rival més fort, més ràpid i més efectiu amb els seus cops.

Djokovic va intentar un esforç per no sortir de la pista humiliat. Va disposar d’un break point per avançar-se 4-2, també l’havia tingut en el segon set amb 5-2 en contra. Però Alcaraz no estava disposat a cedir ni un pam. Ho va solucionar amb el seu servei i un ace final per salvar la situació i, en la següent oportunitat, arrabassar-li el servei novament a Djokovic (5-4) i col·locar-se amb un 40-0 per rematar la victòria.

Però el serbi, sempre combatiu fins al final, li va recuperar els tres match ball, aprofitant l’ansietat d’Alcaraz. El tennista serbi aconseguia el primer break després de 2 hores i 11 minuts per forçar el tie-break. Li va servir només per allargar el partit i sortir una mica més content. Alcaraz ja no va deixar escapar la victòria en la seva quarta oportunitat, amb una restada de Djokovic que es va estavellar directament a la xarxa, després de 2 hores i 27 minuts.

"No ha sigut el meu millor partit, però és increïble estar a la mateixa taula que Novak i altres grans campions", deia Alcaraz, admetent que s’havia trobat un Djokovic més fluix que de costum en els primers dos sets. "Ha comès molts errors", va apuntar el murcià. "Li dono el mèrit al Carlos. Ha jugat un tennis fantàstic i molt complet. Ho ha tingut tot per ser el campió", va reconèixer el balcànic.

Canvi de guàrdia

Notícies relacionades

Javier Achiaga. CEO a Cooling Photonics: "Hem de trobar maneres més sostenibles de refredar"

Cap a un Dakar més verd

L’exnúmero 1 va saber que no seria el seu dia després de cedir el primer joc en 14 minuts, en què ho va donar tot. La batalla a cinc sets de l’any passat, que Ferrero havia pronosticat que podria repetir-se, era tan impossible aquesta vegada com voler guanyar el descomunal rival que tenia a l’altre costat de la xarxa, digne hereu d’aquest Big Three, del qual ja només queda ell, per defensar uns territoris dominats durant 20 anys.

Ha arribat un canvi de guàrdia que lidera un Alcaraz pletòric. Quan va pujar a les grades per abraçar-se amb el seu equip i família, va rebre la felicitació de John McEnroe, campió de mil batalles a Wimbledon, ara comentarista de la BBC. I mentre es fotografiava a la pista amb el trofeu, va acudir també Rod Laver, que va esperar per donar-li el seu reconeixement.