Anglaterra troba a faltar el millor de la Premier

Vint-i-quatre dels 26 convocats per Anglaterra juguen a la Premier League, la lliga més potent i dura del planeta. Les excepcions són Jude Bellingham, que milita al Reial Madrid, i Harry Kane, vestit de vermell amb el Bayern de Múnic. Entre aquests 24 hi ha el millor jugador del campionat anglès. Encara no ha donat senyals de vida.

De Phil Foden es va saber que va marxar de la concentració d’Alemanya el 26 de juny per assistir al part i conèixer el seu tercer fill, i es va dir que va tornar dos dies després. Que estava a la llista de Gareth Southgate i que juga amb el dorsal 11. El seu pas pels partits deixa tot just el rastre efímer d’un cargol, que desapareix al moment, impropi per al que s’espera d’un jugador de la seva categoria i de la temporada que ha quallat en un City que va conquerir la Supercopa d’Europa, el Mundial de Clubs i la Premier League per aquest ordre.

"No he sigut el millor jugador de la Premier League per venir aquí i no demostrar-ho. Aquest sempre ha sigut el meu objectiu, demostrar-ho amb la selecció nacional", va assenyalar Foden abans dels quarts de final. Almenys va reconèixer que la seva aportació dista molt de la que desitja donar. I de la que s’espera d’ell. El futbolista que va merèixer el reconeixement amb els 27 gols i les 12 assistències que va aportar al Manchester City, suma zero gols i zero assistències a l’Eurocopa en els sis partits del torneig.

"Ho sento per Southgate", lamentava, per l’allau d’atacs que rebia l’entrenador, mentre els jugadors sortien més o menys indemnes, com si no tinguessin cap responsabilitat de les seves actuacions a la gespa.

El 47, només un tatuatge

Només el tatuatge amb el 47 que llueix al clatell, a prop de l’orella dreta, remet al futbolista que vesteix de blau cel al Manchester City. El dorsal amb què desitja crear la seva pròpia marca. Va ser el primer que va poder escollir en el seu debut amb el City i no va voler canviar-lo quan Sergio Agüero va marxar i va deixar lliure la samarreta més emblemàtica.

"El 10 és un número molt important al club, però tinc una predilecció pel 47. M’agradaria crear el meu propi llegat. És un número estrany que ningú més triarà, així que espero que en els pròxims anys, quan jo ja hagi acabat, el 47 al City sigui recordat per Phil Foden", va explicar el jugador. Gravat a la seva pell, ja no el canviarà al City. Però hi havia, a més, una altra raó que reforçava l’elecció del futbolista de Stockport, població que pertany al comtat de Gran Manchester.

Quan va poder triar el seu primer número, només el 47 tenia cert significat per a ell. És l’edat amb què va morir el seu avi Ronnie. "Jo era jove quan el vam perdre. Recordo haver anat a Gal·les amb ell i alguns altres viatges. El meu pare diu que li encantava jugar a futbol amb mi", va explicar. Ronnie també és el nom del seu primer fill, que té cinc anys. El segon és True. La seva nòvia Rebecca Cooke, té 22 anys. Ell en té 24.

A l’altra part del clatell, Foden llueix una inscripció: "Sky is the limit" (El cel és el límit). Un missatge d’autoajuda que perfectament podria descriure l’avanç d’Anglaterra, tan treballós i tan increïblement llarg per al poc que ha ofert. Potser el límit de l’equip dels tres lleons estigui situat a Berlín.

Però aquest límit existeix. I hi va ser a Wembley, quan Anglaterra va veure escapar-se el torneig que va organitzar fa tres anys. Foden era en aquella plantilla. No tenia la pressió actual, era un dels joves que havia irromput a l’equip, s’havia tenyit els cabells i havia comminat els seus companys a fer-ho si conquerien el títol.

Irregular en el seu rendiment, tampoc era titular indiscutible. Va estar en l’onze titular en els dos primers partits i va treure el cap en el cinquè, a la semifinal davant Dinamarca. Ni un minut a la final, afligit de molèsties físiques. Zero gols i zero assistències el 2021. Igual que ha passat ara.

Falten líders

Foden ha assumit les recriminacions al seu fluix paper tot i que sent que va millorant en cada partit. Southgate el va ubicar a l’esquerra en els tres primers partits i en els tres següents ha passat al centre. La seva cohabitació amb Jude Bellingham grinyolava fins que el tècnic va moure el madridista cap a la banda. Foden desitja estendre a la selecció el mateix paper que exerceix al City, exercint de playmaker intervenint de forma constant en la cadena de passades tan característica que identifica l’equip de Guardiola. Bellingham juga a una altra cosa.

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

També troba a faltar una personalitat més gran en el grup, una de les plantilles més joves. Onze dels 26 tenen 25 anys o menys. "Hi ha d’haver alguns líders que es reuneixin i trobin una solució a per què no està funcionant", deia després dels conflictes viscuts davant Eslovàquia, quan un gol de Bellingham en el minut 95 va forçar la pròrroga. No van acabar allà els conflictes.

I no falten aquests líders, amb Harry Kane, el capità (30 anys); amb Kyle Walker (34) i John Stones (30), els seus companys del City; amb el meta Jordan Pickford (30). Encara no ha trobat Anglaterra la solució per deixar-se anar. No li queda gaire temps.