Vingegaard: "No he vingut al Tour per quedar segon"

Recorda Hautacam, juliol del 2022, i la contrarellotge alpina del 2023, en una serralada que començarà a escalar-se demà. En els dos escenaris, tercera setmana de Tour, Tadej Pogacar es va ensorrar i Jonas Vingegaard es va aixecar amb la victòria. Això sí, amb una diferència abismal al que passa ara. El fenomen eslovè, en els dos casos, anava segon de la general i la diferència entre tots dos era de 2.18 minuts fa dos anys i 10 segons la temporada passada. A l’endemà de caure derrotat en la contrarellotge, Pogacar es va deixar set minuts camí de Courchevel que haurien pogut ser molts més de no haver trobat l’auxili de Marc Soler.

A aquests records s’agafa el danès. Vingegaard no es dona per vençut i anuncia combat en les sis etapes que queden per disputar, ja que aquest any no hi ha programat el tradicional passeig de l’últim dia, amb copes de xampany, fotografia i rialles. Hi ha una contrarellotge, dissenyada entre Mònaco i Niça, que l’organització espera encara que serveixi per decidir-ho tot en el sospir final de la carrera, tot i que si Pogacar arriba amb els tres minuts que ara li treu a Vingegaard, poc quedarà en joc més enllà de l’honor d’aconseguir el triomf i saludar Albert II a la sortida.

L’atac de la seva vida

A Plateau de Beille, segons el corredor danès, va fer l’atac de la seva vida, mai havia demarrat en un port amb tant ímpetu. Tot potes enlaire, ajudat per un asfalt acabat de col·locar, on tots patien excepte Vingegaard i un totpoderós Pogacar. Ells dos, juntament amb Remco Evenepoel, que va ser tercer, van superar el rècord d’ascensió al port que tenia Marco Pantani des de 1998, en el trist Tour del dopatge.

"Diumenge vaig fer una de les meves millors actuacions i lluny d’enfonsar-se, Tadej em va treure més d’un minut. Però no estic decebut, perquè penso que pitjor estava quan em vaig passar 12 dies a l’hospital i tres mesos sense competir", va repetir Vingegaard en la jornada de descans d’ahir.

Vingegaard, vestit amb el mallot de llunes de millor escalador, deixat per Pogacar que lidera també aquesta classificació, va arribar a la meta després d’una escalada prodigiosa. Allà va trobar l’auxili de Trine, la seva dona, que es va acostar al Tour amb un embaràs avançat i amb la filla de tots dos, Frida, que de seguida va agafar el pare en braços. Això sí, tots amb mascaretes, la nova ordre del Tour, preocupat pels abandonaments que s’han produït per covid.

En el llarg descens va començar a calibrar la remuntada d’aquesta setmana, mentre baixava acompanyat per vehicles de la gendarmeria mentre la Guàrdia Civil ajudava la policia francesa en el desallotjament del port, amb milers d’aficionats espanyols, que es van omplir de paciència per sortir del Plateau de Beille.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Pogacar ho té tot a favor, i més, per guanyar el Tour per tercera vegada. No només no ha fallat, sinó que sempre li ha tret temps a Vingegaard tret d’en el Massís Central, on el danès li va treure per les bonificacions un breu segon d’avantatge. Tot i així, Vingegaard es nega a col·locar-li una catifa vermella. "No em rendiré sense lluitar, vaig guanyar el Tour de França dues vegades i no em conformaré amb el segon lloc. Ho donaré tot. No acceptaré aquest resultat sense més ni més". Ha de recuperar 3.08 minuts en sis dies, tot i que avui, a Nîmes, el dia apunta a esprint i calma tret que el vent surti revoltós.

"Ell ara està millor que jo. Cal acceptar-ho. Però aquesta setmana intentaré contrarestar-lo. No he vingut al Tour per quedar segon. Mentalment no m’he rendit i mantinc la fe. Continuaré lluitant amb tot el que tinc i sempre mirant cap endavant. La victòria encara és possible", va insistir. I si Vingegaard no dona el Tour per liquidat significa que encara hi ha molts al·licients per veure i explicar. "En els últims dos anys hem vist que Tadej pot tenir un mal dia, i ara es pot repetir en l’última setmana".