María Herrera: "Es pensaven que per ser dones aniríem en tricicle o parades"

Han passat unes setmanes des que va fer història debutant en el primer Mundial femení de motociclisme. ¿Com se sent?

Les sensacions continuen sent boníssimes. Crec que hem ofert espectacle per a tota aquella gent que creia que per ser petites no competiríem perquè no teníem nivell. Haver demostrat que s’equivocaven em fa molt feliç i a més guanyar el primer cap de setmana sense haver pogut fer-me a la moto encara per a mi va ser increïble.

¿Creu que s’han dissipat molts dels dubtes que van sorgir al principi?

Es pensaven que per ser dones aniríem en tricicle o parades. Jo, de veritat, no entenc la mentalitat d’algunes persones, però bé, l’Ana [Carrasco], la Sara [Sánchez], la Bea [Neila] i jo hem fet carreres molt boniques i lluitades fins a l’última volta. Hem demostrat que hi ha avançaments al màxim de risc i encara queden molts caps de setmana.

Vostè compagina el Mundial femení, amb una Yamaha r7 de sèrie, amb el Mundial de MotoE. ¿És difícil competir en dues categories amb motos tan diferents?

La veritat és que resulta molt complicat. Cada cap de setmana he de posar-me en un pla totalment diferent i de vegades el cap em curtcircuita. Puc anar ràpid, però no tant com m’agradaria. Vaig entrenar amb l’r7 sola i poc després ja va arribar Misano. És una conducció molt diferent. L’r7, tot i que no és una moto3, cal deixar-la córrer a un estil més 300 [la categoria de supersport 300, l’homòlega de superbikes de Moto3, més agressiva i amb més avançaments] i implicava tornar als meus inicis. A més, pesa molt menys que la MotoE, que cal fer grans esforços per parar-la. He de continuar practicant el canvi de xip ràpid per a cada setmana.

De fet, malgrat que la seva traçada era diferent de la de les altres noies li va funcionar.

És que continuo aprenent. En cada entrenament provava coses diferents i veia que la meva traçada era diferent però que igualment em permetia deixar córrer la moto i frenar més tard. No anava a canviar les coses en les carreres, era massa arriscat. Tinc marge de millora i més amb aquesta moto, que al ser de sèrie iguala molt les pilots, corre poquet i es forma una gran lluita en el rebuf.

¿Portar motos de sèrie és un hàndicap?

Bé, limita certes coses. Per exemple, encara necessito entendre per quin motiu hem de portar frens de sèrie. Al final, és un Mundial i encara hem de millorar moltes coses. He llegit crítiques que no estem portant la moto al límit, però és que són motos de sèrie i més que això no podem fer.

Utilitzar les motos de fàbrica, en part, es deu que ha sigut un campionat organitzat amb el menor cost possible perquè el major nombre de pilots pogués participar. És així, ¿no?

Sí, i m’agrada que sigui econòmic perquè com que vaig arribar tard a tot, no he aconseguit patrocinador per pagar els viatges i ho estic assumint de la meva butxaca. Si no hagués sigut tan barat i hi hagués més carreres no seria aquí.

A moltes persones les va estranyar no veure el seu nom inscrit al principi i de fet correrà tot el Mundial com a wild card perquè no es va inscriure a temps. ¿Què li va passar?

Vaig tenir un problema amb un equip que va prometre estar amb mi en el Mundial però quan va sortir la llista d’inscripcions el meu nom no estava. No vaig entendre res, m’havien deixat tirada. Era un equip fort i havíem mantingut tres reunions. Jo vaig confiar que tirés endavant. Després li vaig explicar el que havia passat a Giovanni, el cap de Forward, quan va començar la temporada de MotoE, i ell va decidir posar els diners de la inscripció. Però he de buscar un altre espònsor per pagar els viatges i la resta de despeses.

Va afirmar després del primer gran premi que l’havia impressionat el nivell. ¿A què es referia?

Tot i que la gent no ens conegui, algunes de nosaltres hem estat al davant en 300 també, fins i tot l’Ana va aconseguir guanyar. Tenim bon nivell, però em van impressionar molt la Sara i la Bea. Elles porten uns quatre anys amb motos de l’estil de la que utilitzem en aquesta categoria i van estar molt fortes. Em va agradar que al capdavant ens pressionessin així. Espero que a poc a poc al capdavant vagin entrant cada vegada més noies i que es compacti més el grup.

¿Quines expectatives té per a les altres carreres?

Estic contenta, crec que podem oferir un bon espectacle perquè es creï una imatge adequada del campionat femení. Hauríem de seguir en la mateixa línia i veure què tal en circuits on no hem rodat tant com és el cas de Donington Park, en el qual només he rodat una vegada. Al principi, suposo que es mantindrà aquesta dinàmica que hi hagi cinc pilots al capdavant però no descarto que si plou, les pilots de zones més humides donin una sorpresa i rodin més ràpid.

Notícies relacionades

Javier Achiaga. CEO a Cooling Photonics: "Hem de trobar maneres més sostenibles de refredar"

Cap a un Dakar més verd

¿Creu que aquest campionat evolucionarà?

Crec i desitjo que sí. Que això sigui només el principi d’una cosa gran, que ens ho mereixem. És cert que jo hagués preferit que s’hagués configurat a partir d’una moto3 o moto2 perquè soc una pilot petita i és el que se’m dona millor. Però el que vol la gent és espectacle i estic convençuda que el donarem.