Veure el que ningú veu

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Parlant de la seva música, Miles Davis va dir: "No toquis el que és allà, toca el que no hi és", i el que busco és aquest caràcter visionari, diferent. Enyoro les passades en profunditat, les jugades entre línies, aquells instants que aturen el temps al camp i l’aficionat destaca amb sorpresa i admiració. Entre tots els gols que es van marcar a l’Eurocopa, només tres responen a aquesta qualitat distintiva. En l’Alemanya-Escòcia inaugural, Gündogan fa una passada entre un bosc de cames a Havertz, que assisteix Musiala i és gol; en l’Espanya-Croàcia, Laporte passa en llarg des del centre del camp perquè Morata defineixi en gol; contra Anglaterra, Schranz aconsegueix un gol per a Eslovàquia després d’una passada mesurada i meditada de Strelec. I això és tot.

Des de l’extrem dret, Lamine Yamal ha ofert diverses assistències imprevisibles, i si Pedri no s’hagués lesionat potser ens hauria ofert el seu repertori de passades inesperats –a l’estil Xavi, Iniesta, Pirlo, Platini (¿m’entenen, oi?)–. Sovint es diu que aquest tipus de jugadors saben llegir els partits. Entenen que el joc és més complex que passar-se una simple pilota i intentar que el contrari no te la tregui. En el futbol, trobar el que no és evident és més semblant del que ens pensem a l’operació de llegir literatura: observar i llegir entre línies, buscar la profunditat d’allò aparent.