Els altres gols de Morata

L’Espanya caïnita s’ha acarnissat amb el capità de la selecció, víctima de la seva pròpia sensibilitat, evidència que no ha passat desapercebuda per als que es delecten amb les debilitats alienes. Cada lament de Morata era carnassa per a aquells que es rabegen des del polvorí de les xarxes socials. Ell, abans persona que futbolista, no accepta deixar-ho passar. No va amb la seva manera de ser. D’haver-se parodiat a si mateix els atrinxerats en contra seu haurien sortit en estampida, a la recerca d’un altre màrtir.

Morata falla gols, per descomptat. No és Pelé o Messi, i alguna vegada, poques, fins i tot ells es van enredar. Però el seu commovedor stakhanovisme com a ariet ha sigut una altra de les claus de l’èxit de ‘la Roja’. El capità, sua que sua com una regadora, ha sigut el primer a bloquejar el joc de l’adversari, forçat a donar la llauna als centrals i requerit per descarregar la pilota quan calia jugar d’esquena. Avui queden pocs ariets dels que nien a l’àrea com una fita. Sense aquest paper de brigadista al servei de l’equip, és probable que Morata, reclòs a la perifèria del gol, hagués tingut més frescor per ajustar la punteria. Amb tot, ja és el quart màxim golejador en la història de ‘la Roja’, només per darrere d’egregis com són Villa, Raúl i Fernando Torres.

Però més enllà de la seva producció al camp, Morata ha sigut un capità amb majúscules. Tan sensibler amb si mateix com amb la resta dels companys. No li han faltat gestos en favor de la comunitat. Per exemple, en la prèvia a la final, quan va concedir la representativitat mediàtica a Jesús Navas, un pretorià silenciós a punt de la jubilació després d’una carrera extraordinària. ¿Recorden amb qui va enlairar-se i va tenir una altra escala l’iniestazo de Johannesburg?

Fraternal amb el tècnic

Morata amb tots i per a tots, fos el convidat Gavi o els nanos Nico i Lamine. Ni un morro torçat al ser rellevat, sempre fraternal amb el seu tècnic, Luis de la Fuente, i tots els seus auxiliars, per a qui va negociar una prima. Després de la traca de Berlín, a peu de camp i embriagat per una sobredosi d’eufòria, tampoc es va oblidar de les receptes de Bojan i Iniesta, que també van passar pels seus divans particulars.

I què dir de la seva tendresa i solidaritat amb María Camaño, una nena de 10 anys que lluita contra la malaltia del sarcoma d’Ewing, que va veure complert el seu somni de conèixer el jugador madrileny i formar part de l’homenatge popular a ‘la Roja’. En les pompes de Cibeles, Morata, afectuós amb tots, va constatar que coneixia fil per randa cadascun dels seus companys. Cosa que revela un zel desinteressat per apadrinar a cada un. En aquesta Eurocopa, l’únic privilegi que es va concedir va ser autoproclamar-se principal dj.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Ara enfila la seva carrera al Milan, perquè al calcio –la seva dona és italiana– sempre s’ha sentit amb més empara. Qüestió de pell. Per raons que potser tenen més a veure amb el seu metabolisme mental, a Espanya se sent sufocat arran de les seves anades i vingudes per Madrid, Londres i Torí. Amb tant tràfec ja ha mogut uns 210 milions d’euros.

En el seu pas per la Juventus ja va sentir un alliberament que no va trobar al Reial Madrid o l’Atlètic, malgrat els seus bons moments en els dos equips. No per això va deixar d’aixecar suspicàcies. Passa que el primer que s’atia és ell. No ha sigut mai un optimista del gol. Però hi ha d’altres gols, els que tenen a veure amb custodiar intramurs un grup heterogeni i aconseguir una família sense fissures. Morata, al camp llums i ombres. Al vestidor, un pitxitxi.