Un excels Pogacar rubrica el Tour

Jonas Vingegaard i Remco Evenepoel són corredors meravellosos, pura essència en el ciclisme de l’actualitat. Ells no poden. Ningú pot. És impossible. Pogacar és d’un altre planeta, fins al punt de pensar si va néixer a Mart en lloc d’Eslovènia. Al Galibier (quarta etapa) va fer una exhibició fantàstica, que va superar a Pla d’Adet per començar a destrossar el Tour al Plateau de Beille. I les tres van quedar per sota de la seva estratosfèrica actuació a Isola 2000, a l’etapa que va passar per La Bonnette, una muntanya, que els ciclistes van pujar més ràpid en bici que els seguidors del Tour amb cotxe entre embussos i milers de bicis empeses per la voluntat cicloturista. ¡Increïble!

Pogacar va guanyar a Isola 2000 en un atac sense resposta de Vingegaard, superat pels esdeveniments, malgrat l’ofensiva sense fruit del seu equip. No hi ha res a fer. Per això, a la meta només va poder abraçar-se a la seva dona, Trine, i plorar d’emoció. Ell havia vingut a guanyar el Tour per tercera vegada consecutiva. Ell va passar per un martiri després de l’accident de l’abril, a Àlaba, on podria haver mort, quedat invàlid o amb el cos malmès per anar en bici. Va venir al Tour per guanyar-lo, creient que podia derrotar Pogacar una altra vegada, tot i que sense el potent equip d’altres anys, en un Visma amb el llast de la fatalitat.

L’ajuda de Landa

Tampoc va poder contrarestar Remco Evenepoel el demarratge brutal de Pogacar a 9,5 quilòmetres del cim. L’astre flamenc ha anat de menys a més en aquest Tour. Ni tan sols l’ajuda d’un Mikel Landa incommensurable, el landisme, la fe profunda cap a Mikel, la religió profana que practiquen milers de seguidors bascos, va poder esgarrapar-li ni un segon a Pogacar, el dia que Vingegaard es va haver de conformar amb anar a roda, adonant-se que havia perdut el Tour, al marge del que passi aquest cap de setmana carregat de muntanya i amb l’emoció que Pogacar li vulgui donar a la carrera.

En 9,5 quilòmetres Pogacar es va menjar el Tour, es va cruspir els rivals, en una pujada que coneixia de memòria perquè a Isola 2000 es va concentrar gairebé tot el temps que va passar des de la victòria del Giro. I, compte, Pogacar és diferent de tots els campions vistos, si s’exceptuen Merckx i Hinault. D’altres ja es conformarien i anirien a roda els dos dies que falten per acabar el Tour. Però ja ha anunciat que, si pot, guanyarà aquest dissabte a La Couillole, i diumenge, a Niça.

Pogacar no guarda res. Es va poder veure per televisió i en directe a Isola 2000. Fins i tot se’n van adonar els gendarmes que estaven apostats a les teulades d’algunes cases per raons de seguretat. Va anar agafant els corredors que anaven escapats: a Richard Carapaz i a Matteo Jorgesson, el nord-americà enviat de guaita pel Visma perquè estigués per davant quan Vingegaard ataqués. No hi va haver mai tal possibilitat, ni tampoc la victòria d’etapa, quan el seu equip va intentar almenys anotar-se el gol a Isola 2000.

Com un caiman, un caníbal i un depredador, Pogacar va anar trencant el crono i agafant els escapats que semblaven pujar a peu coix, mentre ell anava en MotoGP, amb més cilindres a les seves cames que un F-1. Sorprenent, per deixar tot el món bocabadat, més watts i més velocitat que ningú.

Landa es va apartar perquè Evenepoel corregués a la captura impossible de Pogacar, sempre amb Vingegaard a roda. Si no li donava relleus era perquè no podia. A la meta, el danès li va agrair l’esforç, esportivitat sense signes canalles. Eren els perdedors que es miraven sabent que ho havien donat tot a Isola 2000. I van perdre 1,42 minuts per col·locar-se a la general a un temps impossible de restar... fins i tot si Pogacar estigués corrent normalet. ¿Normalet? Si sembla que en comptes d’una bici piloti una nau de Star Wars. "Va ser una bogeria. Havia pujat aquí com 15 vegades. M’ho coneixia de memòria. Estic molt content perquè veig que soc més fort que els altres. No he comès errors", va dir feliç.

Etapa 19a

1. T. Pogacar (Esl/UAE)......4.04.03 h.

2. M. Jorgenson (EUA/VIs)........a 21 s

3. S. Yates (GB/Jay)...................a 40 s

4. R. Carapaz (Ecu/Ef)..............a 1.11 m.

General

1. T. Pogacar (Esl/UAE)....78.49.20 h.

2. J. Vingegaard (Din/Vis)....a 5.03 m.

3. R. Evenepoel (Bel/Sou).....a 7.01 m.

Notícies relacionades

El Kern Pharma no s’arronsa en la Vuelta ni en les arribades a l’esprint

Ricardo Ten i Sergio Garrote aconsegueixen l’or en la crono de París

4. J. Almeida (Per/UAE)......a 15.07 m.

5. M. Landa (Esp/Sou)..................a 6 s