GOLF

Tiger Woods s’enfonsa també en l’Open Britànic

«Continuaré jugant mentre senti que encara puc conquerir el torneig», afirma

El nord-americà no va passar el tall en l’últim ‘major’ de l’any. El seu declivi va quedar exposat de nou. ¿Per què no es retira?, es pregunten alguns.

Tiger Woods s’enfonsa també en l’Open Britànic
3
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

Tiger Woods va tenir un moment dolç ahir al Royal Troone, el bonic i alhora sever camp escocès. Només un. Va ser quan es va acostar a rematar el forat 18 en la segona jornada de l’Open Britànic. Els aficionats van saludar la seva aproximació al green amb una ovació generosa i ell va correspondre aixecant-se la gorra i la mà. Li va costar somriure. Acabava una nova ronda amarga.

La primera, dijous, va ser descoratjadora, segellada amb un +8. La segona, amb +6, també. Un total de +14 que el va apartar del torneig aquest cap de setmana i el va relegar, de fet, a les últimes posicions. Una nova mostra del declivi del golfista que va transformar i va popularitzar l’esport com ningú. Dur de veure.

L’Open Britànic va començar amb la xerrameca sobre la seva possible retirada, esperonada per unes declaracions fetes per Colin Montgomerie en les quals expressava la seva incomprensió per la tossuderia de Tiger a exhibir la seva decadència. Al nord-americà no li van agradar gens. "Continuaré jugant mentre pugui jugar i senti que encara puc conquerir el torneig", va respondre de forma tallant. I pocs més es van apuntar al debat perquè si alguna cosa s’ha guanyat Tiger, amb 15 majors al seu currículum, és el dret a escollir quan agafar la porta de sortida.

No obstant, la seva feble actuació en terres britàniques comportarà fàcilment que se’n torni a parlar. És un tema que es comenta a cau d’orella al circuit. ¿Per què no ho deixa ja? Té 48 anys i el seu cos, des del violent accident de trànsit del 2021, se sosté amb múltiples cargols.

El campió nord-americà ja juga, de fet, pocs tornejos. Ha decidit concentrar-se exclusivament en els majors, que és on s’ha vist tota la falta de competitivitat. No va passar el tall al PGA Championship, ni a l’US Open ni tampoc ara a l’Open Britànic. Al Masters ho va aconseguir a l’últim lloc i va acabar 60è.

Resignació

"He jugat poc aquest any. Vaig pensar a principis de curs que podria jugar una mica més. Vaig ser massa optimista. Necessito treballar molt més al gimnàs i continuar progressant", va comentar Tiger al concloure la primera ronda. Aquest divendres va confirmar que ja no se’l veurà més aquest any, tret d’algun esdeveniment no oficial. "Amb sort, la temporada que ve serà una mica millor que aquesta", va assenyalar amb resignació.

Durant els dos dies li va costar trobar els carrers, es va ficar en embolics diversos i amb prou feines es va concedir oportunitats d’intentar millorar la seva targeta. "Em vaig passar el dia lluitant a contracorrent. Realment, no em vaig acostar mai prou al forat per fer birdies. En conseqüència, vaig cometre molts bogeys". Amb un birdie, 5 bogeys i un doble bogey va saldar la jornada.

A Woods se’l va notar frustrat. No obté el rendiment que li agradaria, i per descomptat ni s’acosta al que va ser. Posar-se en forma físicament, de manera que les nombroses lesions que va patir en l’accident li passin la mínima factura possible, és el seu objectiu. És el camí per intentar allargar la seva carrera.

"No he rendit bé"

Notícies relacionades

"Sempre m’ha encantat jugar campionats importants. Només voldria estar més en forma físicament a l’arribar als majors", va dir Woods. "Òbviament, quan jugues així et posa a prova mentalment, físicament i emocionalment. És evident que no estic tan preparat com cal per competir aquí. Tenia l’esperança d’estar-ho, però no he rendit bé", va rematar el nord-americà.

Xander Schauffele, guanyador de l’últim PGA Championship, va jugar amb Woods en la ronda 1 i va simpatitzar amb la lluita contra si mateix que ha emprès. "S’ho està posant molt difícil. Crec que encara està aprenent sobre el seu cos, el que pot fer i no pot fer", va dir sobre Tiger, la llegenda del qual obliga a referir-se a ell amb el màxim tacte. Tret de Montgomerie. "Espero que la gent recordi Tiger com era Tiger, la passió i l’aura carismàtica que l’envoltava. Ja no hi ha res d’això. ¿Què dimonis està fent?", va deixar anar a The Times. El seu cos acabarà per dictar sentència.

Temes:

Golf