Ansu lluita contral’orfandat del 10

Ha tornat Ansu al Barça. Ha tornat d’Anglaterra gairebé de manera anònima, lluny del terrabastall que va generar el seu futbol abans que el genoll esquerre fes fallida amb tanta maleïda freqüència. Ha tornat a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí després d’una estèril cessió d’un any al Brighton. Estèril perquè Roberto di Zerbi, un dels tècnics més moderns del futbol europeu (ha firmat aquest estiu pel volcànic Marsella al quedar-se sense una gran banqueta), no va saber crear l’ecosistema adequat perquè aquest jove prometedor, amo del 10 que ningú va voler agafar quan va marxar Messi, recuperés el seu àngel.

Ha tornat Ansu, convençut que podrà convèncer Flick perquè li obri la porta de Montjuïc i li permeti demostrar que pot ser qui era: un talent descomunal, ple de gol, que va tenir un impacte futbolístic, i emocional perquè el Barça s’hi va entregar. I manté el seu número, que va heretar de Messi, perquè Lamine Yamal, curós en l’elecció de la seva primera samarreta com a jugador professional, ha apostat pel 19, que era de Vitor Roque, un altre davanter que viu des de fa mesos en els llimbs.

El Sevilla el vol

El tècnic alemany ha dissenyat, a més, un minuciós pla físic per rescatar la versió perduda d’Ansu, un davanter imaginatiu a qui el gol li sortia per tots els porus de la pell, fins que el genoll es va trencar davant el Betis. A Sevilla, i a l’espera del que passi amb el jugador, camina García Pimienta, un profund coneixedor de La Masia, amb les portes obertes del Sánchez Pizjuán per rebre’l amb la tradicional fórmula de la cessió.

Però les lesions no li han permès demostrar a Ansu tot el que va insinuar en una aparició descomunal, tant al Camp Nou com a la selecció espanyola, on anava destrossant tots els rècords de precocitat per molt que ara resulti inferior al fenomen Lamine Yamal. Ansu era, i ell vol continuar sent-ho, una cosa així. Un davanter diferent, capaç de jugar en diverses posicions de l’atac, a qui no li podia la pressió de la samarra que li van llegar, ni la seva edat.

Tot va desaparèixer aquella tarda de novembre del 2020 en què es va trencar el genoll esquerre davant el Betis al Camp Nou. Des d’aleshores, res va ser igual. Aviat farà quatre anys, tot i que a ell li hagin semblat quatre segles perquè ni tan sols li va sortir bé la seva marxa a la Premier, on Ansu no va trobar l’hàbitat que va imaginar quan sortia de Barcelona. Va començar irregular amb el Brighton i va acabar pitjor, sent suplent habitual en els dos últims mesos de la competició, amb tot just un parell d’estones al camp.

Pla de treball físic

No, no és cap exageració. Cinc minuts davant el Chelsea i nou contra el United van ser el seu trist epíleg a les illes. La seva última vegada com a titular va ser al novembre. Després, al gener, va patir una lesió muscular, que el va fer desempolsegar aquesta tortura sense fi, convertit en inquilí habitual dels quiròfans. Fins a quatre vegades ha sigut operat d’aquest genoll esquerre a la recerca d’una solució definitiva. Ansu Fati, la bandera del Barça post-Messi, s’ha rebel·lat contra tant infortuni, que l’ha fet envellir prematurament, tant en el pla futbolístic com també en el mental.

Però és jove. Molt jove. Té 21 anys. És molt més gran que Lamine (17) i més jove que Nico Williams (22), que, curiosament, pot complicar-li el panorama al Barça. Si el club concreta el fitxatge del davanter de l’Athletic, abonant, això sí, els 58 milions d’euros fixats en la clàusula de rescissió, tot seria molt més difícil per a Ansu, a qui es veu aquests dies amb aquest tènue somriure treballant a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, esprement-se al màxim perquè Flick li obri la porta d’una altra oportunitat.

Se’l veu acompanyat de Pepe Conde, un dels nous preparadors físics que ha arribat al Barça, procedent en el seu cas del Sevilla després de desenvolupar gairebé tota la seva carrera laboral de la mà de Julen Lopetegui, ara tècnic del West Ham. Amb ell, Ansu corre. I Ansu sua esgotant-se en les dobles sessions del tècnic alemany. Ansu encara confia en Ansu, malgrat tot el que ha hagut de patir. I es veu amb energia, i futbol, clar, per seduir Flick i que es vegi el 10 a Montjuïc. Encara és seu. Ningú el va lluir al Barça la temporada passada en la seva absència.

Mèxic va rere Márquez

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

No fa ni un mes que Rafa Márquez va renovar pel Barça fins al 2025 satisfet com estava el club pel seu gran treball en el filial blaugrana, a qui hi ha portat a dos play-off consecutius d’ascens a Segona Divisió. No va aconseguir l’objectiu, però el Barça Atlètic ha sigut sempre un equip reconeixible i fiable.

Márquez, per tant, hauria d’iniciar ara la seva tercera temporada a l’estadi Johan Cruyff. Però ha rebut una oferta de la federació mexicana que compromet la seva continuïtat en el filial. Li proposen a l’encara tècnic blaugrana entrar en l’estructura de la federació, amb un contracte de sis anys que té diverses etapes. En la primera, Márquez seria l’ajudant de Javier Aguirre, que succeiria Jaime Lozano, que només va durar 13 mesos després de ser eliminat de la Copa Amèrica. En la segona fase, Márquez seria el seleccionador.