Patri Guijarro: "Els primers dies estava nerviosa, però soc feliç"

Les seves companyes insisteixen que és el gran fitxatge per a aquests Jocs. ¿Què li diu això?

Fa que em senti orgullosa de mi mateixa. Amb moltes ja hi he estat altres anys i al tornar a la selecció, que ja sabeu que sempre he volgut ser aquí, el fet que les meves pròpies companyes em valorin tant és una cosa que em fa molt feliç.

Hi ha una sensació generalitzada d’esgotament al vestidor pel calendari. ¿Com arriba vostè?

Jo estic amb moltes ganes. Sí que és veritat que aquesta setmana ens estan ficant molta canya perquè venen les Olimpíades, i al final això és com una mini pretemporada. En els Jocs hi ha partits cada dos dies, pràcticament, i són convocatòries més reduïdes, amb menys jugadores de l’habitual en altres competicions.

¿Com està sent aquesta tornada a la selecció?

No li mentiré. Els primers dies estava una mica nerviosa. Però bé. Ja les conec a totes; a escala interna, bé; amb l’staff, bastant bé. M’han acollit superbé, he parlat amb ells, m’han preguntat com estava, i ho han normalitzat, una cosa que em tranquil·litza bastant. I això és el que vull des d’ara mateix: normalitzar-ho, poder estar tranquil·la i competir per guanyar.

¿Com es va cuinar la tornada?

He anat parlant amb Markel [Zubizarreta] i Gonzalo [Rodríguez] durant aquests mesos. Això va ser el que va marcar una mica la meva tornada. Han sigut dos anys durets, sobre tot el primer. Jo no volia tornar, al cap i a la fi, si no hi havia un canvi real. Alimentació, descans, viatges, més fisios, nutrició... tot el que es necessita per al dia a dia i per estar 24 hores per al futbol. I quan la gent em pregunta què ha canviat, contesto això. Si prenc com a referència l’Europeu de fa dos anys, que és l’última vegada que vaig estar aquí, hi ha un gran canvi. El paper de Markel i Gonzalo ha sigut clau per tenir-ho tot a punt i sentir-me preparada per tornar.

Un Markel que fa uns dies va anunciar que marxava de la Federació per afrontar una nova etapa professional.

Sí, i per descomptat li desitjo el millor. Ja ho vaig fer quan vaig renovar amb el Barça i ho torno a fer ara que he tornat amb la selecció. Un punt d’inflexió per a mi eren les eleccions, que finalment es van fer al maig i llavors hi havia Copa de la Reina i Champions. Vaig dir que em sentia preparada per tornar després de les finals, que volia estar al cent per cent. Així ha sigut i m’ho han respectat. M’han entès en tot moment i els ho agraeixo molt. I per descomptat a Markel li desitjo el millor. Per a mi ha sigut una persona molt important, hem tingut una relació molt bona i la decisió que ha pres és perquè és el millor per a ell i per a la seva família.

¿I amb Mapi ha anat parlant dels seus plans?

A Mapi sempre l’he tingut informada de tot, del que pensava, de les meves decisions. I sempre ens hem respectat i hem entès les decisions de cada una de nosaltres.

¿Com està, ara, la seva relació amb Montse Tomé?

Bé, bé. És veritat que a Oliva va ser una situació diferent i rara, per com va ser la tornada, però és cert que a partir d’allà parlem, va quedar l’assumpte conclòs, m’ha deixat un temps per a mi, de tranquil·litat, m’ha entès i l’hi agraeixo.

Tot i que no ha estat al camp, ¿se sent part de l’èxit d’aquesta selecció?

És difícil perquè no ho he viscut, perquè no he estat allà, perquè hi ha vegades que tot i que no juguis, participes en una competició. Ets allà, ho vius, i en aquest cas no ha sigut així. Però jo em sento molt tranquil·la i em sento part del canvi, que és el que volia. És veritat que no he sigut allà, però almenys gran part de ‘guanyar’ és per un canvi i jo em sento partícip d’aquest canvi. I si he pogut aportar el meu gra de sorra d’alguna manera, indirectament, espero que així sigui i així ho hagin sentit.

Notícies relacionades

Alberto Puig: "Mai vaig dubtar que el Marc tornaria a guanyar"

L’atleta Rebbeca Cheptegei mor cremada viva pel seu nòvio

A escala futbolística, ¿quin canvi ha notat en la selecció en aquests dos anys?

Jo crec que està en l’ambició. Som Espanya i tenim el Barça que guanya la Champions, equips que poden fer un bon paper a Europa, que és la competició màxima on són els millors equips i jugadores. I és la mentalitat que necessitàvem i volem. Tocar de peus a terra, però creure’ns que podem guanyar. Jo en això he notat un gran canvi, i després d’haver guanyat, tot i que jo no hi he estat, la clau està a fer el que fem al Barça: no quedar-nos allà, intentar millorar, mantenir l’ambició per continuar guanyant. Anar creixent sempre perquè la resta ho farà. Crec que hem fet tres passos endavant.