Boxa sense guants

La salvatge aposta de McGregor

«És un esport per als lluitadors durs de debò. Hàbils i ràpids», assegura el referent irlandès

Marbella acollirà el primer esdeveniment multitudinari d’aquesta disciplina 

L’extravagant bicampió del món de MMA s’alia amb David Feldman per portar a Espanya la boxa sense guants, aprofitant l’auge sense precedents dels esports de contacte al país. Els puristes del noble art el rebutgen, però, sens dubte, l’espectacle no deixarà ningú indiferent. 

La salvatge aposta de McGregor
3
Es llegeix en minuts
Begoña González

Podria considerar-se l’esport de combat més radical. És extremadament dur, violent i sagnant. Fa anys que no hi ha esdeveniments d’aquesta mena a Espanya, però, fent gala del seu estil extravagant i rebel, Conor McGregor The Notorious, ha fet tornar la boxa sense guants obrint un controvertit debat en el si del noble art.

"Qui lluita en bare knuckle (literalment, amb l’artell descobert) és d’una raça diferent. Aquí els cops trenquen la pell. Arriba a ser desagradable. Però és un esport fet per als lluitadors durs de debò. S‘ha de ser més hàbil i ràpid", va assenyalar el dos vegades campió del món d’arts marcials mixtes i un dels principals impulsors de la lliga Bare Knuckle Fighting Championship (BKFC). Els seus detractors, en canvi, ho consideren com una regressió al passat perquè torna la boxa a l’època en què no existien regulacions ni proteccions i a la qual es va posar fi a favor de la salut dels púgils.

En el BKFC, els combats es lluiten en un innovador ring circular de quatre cordes dissenyat per fomentar baralles ràpides i plenes de cops en les quals només es permet la participació de lluitadors professionals establerts en boxa, MMA, kickboxing o boxa tailandesa.

Al marge de la federació

La clau, doncs, segons afirmen fonts coneixedores de la matèria, és que al no estar regulat per cap federació, però tampoc prohibit tàcitament, el bare knuckle es mou en una espècie de buit legal. I és que es poden portar a terme aquests esdeveniments amb el mateix pretext que es permet la Velada d’Ibai o el DogFight Wild, perquè queden al marge de la federació. No s’inscriuen com esdeveniments esportius, sinó com espectacles esportius, contracten assegurances i àrbitres privats i no depenen de les regulacions, a diferència d’un esdeveniment esportiu oficial.

La fortíssima aposta econòmica de l’irlandès per aquest salvatge esport no ha sigut casual, i l’elecció de Marbella com a seu de la primera vetllada a Espanya, tampoc. "Com a home de negocis i com a lluitador, crec que ha sigut la decisió més meditada que he pres. L’he vist créixer i he entrat en la promotora en un estadi inicial per portar-la a dalt de tot en un moment en què Espanya està vivint un creixent interès pels esports de contacte. Crec que serà un dels moviments més intel·ligents de la meva carrera", va assegurar a EL PERIÓDICO McGregor després de la roda de premsa a l’Hotel Hard Rock de Marbella.

Espanya, "la segona casa"

El 12 d’octubre, el Marbella Arena serà testimoni d’un esdeveniment pioner a Espanya en el qual Franco Tenaglia i Tony Loco Soto lluitaran per emportar-se el cinturó mundial del pes lleuger en MMA sense guants. Es transmetrà en viu a les televisions de 65 països i a l’aplicació BKFC.

Notícies relacionades

Més endavant, la companyia que dirigeix amb David Feldman, un altre dels noms propis dins de la indústria de l’esport de contacte, es planteja organitzar un altre esdeveniment al Santiago Bernabéu. "Si un esdeveniment sense sentit, amateur, d’un YouTuber ha venut 80.000 localitats, nosaltres ja ho tenim fet. La fam de lluita a Espanya és enorme. El cel és el límit per als esports de contacte en aquest país, per això som aquí", va dir amb referència a la Velada del Año IV i l’auge de la boxa nacional. "Espanya serà com la nostra segona casa", va apuntar Feldman.

De moment, diversos noms de la indústria pugilística s’han sumat a aquesta nova disciplina, i fins i McGregor sospesa debutar quan acabi les dues baralles que li queden per contracte amb l’UFC. "Vull tornar a pujar a la gàbia, veure com em mira el món sencer", va concloure l’irlandès.