Álex Abrines: «Per a mi, som el millor equip com a conjunt»

Primer, ¿com es troba?

Bé. La veritat és que encara no puc dir que al cent per cent, però ho estic fent tot amb l’equip i tret d’alguna molèstia et diria que bé.

¿Com valora la confiança de Scariolo?

Doncs el valoro molt, tant jo com els meus companys. Et dona aquesta confiança que és molt important per a jugadors com jo, que soc un tirador i he de sortir i encertar-les. És un suport que ens dona a tots. Per això després els percentatges van per cap amunt.

¿De quina manera conviu amb aquestes petites lesions que li arriben quan millor està?

És difícil. Crec que més que físic, és un tema mental. És veritat que ara ho porto millor amb l’experiència dels anys, intento controlar tot el que puc i treballo molt per minimitzar els riscos sobretot de cara a l’estiu, perquè m’ha passat diverses vegades i fins i tot m’he perdut grans cites per haver de parar.

¿És el preu que paga per anar al màxim en atac i en defensa?

Potser. Molts em diuen que peco de no saber controlar-me i quan van passant els anys et fas més gran i has d’aprendre a dosificar-te, però és veritat que hi ha pocs jugadors que vagin tan al màxim a les dues parts de la pista. Estic disposat a exposar el meu cos en benefici de l’equip, però de vegades li clavo la bronca, perquè em falla. No soc un privilegiat, pel que sembla, en aquest apartat i hi hauré de treballar més.

¿Què recorda de la medalla de bronze de Río?

És el més gran que he guanyat. Aquella medalla olímpica en un gran moment d’una generació extraordinària és el límit de la meva carrera i òbviament el vull tornar a viure guanyant-ne una altra.

¿L’Abrines d’aquell problema mental que el va fer tornar de l’NBA estaria orgullós de l’actual?

Al cent per cent. Al principi no ho veia clar, però a mesura que passaven els mesos volia demostrar-me que no em retiraria per una qüestió mental, que jo era més fort i amb el meu treball vaig aconseguir tirar endavant i a poc a poc recuperar el que era. Et diria que ara estic millor que abans, disfruto més de tot.

¿Aquesta selecció és un equip amb majúscules?

Per a mi som el millor equip com a conjunt, el que juga millor i el que millor es prepara. N’hi ha d’altres amb moltíssim més talent, sobretot Estats Units, però el destacar com a bloc és el que ens fa competir cada partit.

¿Li agrada veure Willy tan feliç després d’una temporada dura?

Me n’alegro moltíssim per ell. Jo soc el primer que vull aquest Willy al Barça. Aquí és diferent. Et pots adaptar millor o pitjor, però aquí és el nostre referent interior i sabem com buscar-lo. De fet, el busquem molt més que al Barça.

El grup espanta, amb Austràlia, Grècia i el Canadà. ¿És un repte encara més gran?

És una motivació extra. Hem vist les quinieles i els tres rivals surten per sobre de nosaltres en totes. Som els dolents del grup. Sembla que ningú dona ni un duro per nosaltres, però som els actuals campions d’Europa quan no érem ni de bon tros favorits. Passaran a quarts els que millor estiguin,més enllà de favoritismes.

¿Li agrada el paper de víctimes?

Sempre ens hem acostumat a tot. Fa 15 o 20 anys, quan partíem una mica més com a favorits, responíem. I quan no ho hem sigut, també hem respost gairebé sempre. Ens hem adaptat a tota mena de circumstàncies i és per estar orgullós de totes les generacions.

Per cert, canviant de tema... ¿Ha parlat amb Joan Peñarroya (nou tècnic del Barça)?

Sí, és clar. Dues vegades. Vam parlar el dia que es va anunciar el seu fitxatge i la setmana passada. Res, hem comentat quatre coses i em va semblar un individu molt pròxim amb qui es pot parlar molt bé. Amb el poc contacte que hem tingut, per a mi és un home de 10.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

¿Segueix els problemes que està tenint el Barça per trobar els reforços adequats o n’està una mica al marge ara?

Com a capità soc el primer interessat i sempre intento estar en contacte amb el mànager general i amb Mario [Bruno Fernández] per parlar de plans. Ja tenim Joan i Kevin [Punter]. Es parla molt dels fitxatges que han caigut, però caldrà adaptar-se i fer un treball excel·lent perquè les peces noves i que falten per arribar ens ajudin a fer un pas petit endavant. n