Passió olímpica lluny de París

Com si d’entregar el testimoni es tractés la imatge val per mil paraules. Els empleats municipals de Niça despenjaven els cartells en els quals la capital de la Costa Blava presumia d’haver sigut després de 121 anys la primera ciutat que acollia el final del Tour lluny de París, en el que es podia considerar una espècie de matrimoni de mira’m, però no em toquis, ja que precisament els Jocs van apartar la ronda francesa del seu tradicional passeig pels Camps Elisis.

Mentre totes les tanques que van bloquejar per a les bicis el centre de la ciutat i els cartells es col·locaven en camions, a la llunyania, com la instantània que anuncia una nova era, l’Allianz Riviera, l’estadi on juga el Niça, ja presumia com a seu olímpica, una de les sis que acollirà partits de futbol lluny de París, al costat de Marsella, Bordeus, Nantes, Lió i Saint Etienne, en un mapa de l’hexàgon francès que converteix tot el país –també Haití, com a domicili del surf i lloc icònic per seguir la cita olímpica– en escenari dels Jocs, una crida que ja es viu amb intensitat a la França allunyada de la capital.

Si es passejava des del centre de Niça fins a l’estació, amb cinc hores de viatge a alta velocitat fins a París, es descobria un centre ferroviari entregat a l’ànima dels Jocs, amb la decoració de les anelles i catifes que conduïen cap als trens olímpics, els que porten a París i els que comuniquen a les principals ciutats del país amb el cor dels Jocs, que ja comença a bategar aquest dimecres amb els primers partits de futbol, entre els quals el que jugarà Espanya contra l’Uzbekistan al Parc dels Prínceps.

La televisió pública

Perquè els francesos que han anat seguint el Tour per la tele, amb una audiència diària entre 2,5 i 3,5 milions de persones, han vist com la televisió pública, la que té els drets dels Jocs, ha anat comptant en cada etapa retransmesa els dies i les hores que faltaven per a la cita de París. Les sis victòries de Tadej Pogacar han estat recreades per les anelles olímpiques a la part dreta superior dels televisors. Els narradors i presentadors no han oblidat mai d’excitar els teleespectadors del país amb l’arribada dels Jocs.

No hi ha ciutat francesa, almenys aquelles per les quals ha transitat el Tour durant tres setmanes, que no s’hagi sentit part d’uns Jocs; per exemple, a l’entrar als supermercats, amb regals i promocions dedicats a la cita o al contemplar els rètols publicitaris a la majoria de carrers.

Tampoc n’ha quedat al marge una nova fórmula de viatjar als Jocs. L’allotjament a París és prohibitiu per a moltes butxaques amants de l’esport. Alguns mitjans han recordat que moltes persones no s’han volgut perdre la cita olímpica. Així que aprofitaran l’àmplia xarxa ferroviària francesa per pernoctar lluny de la capital i desplaçar-se als diferents esdeveniments gràcies al TGV, sobretot si van adquirir els bitllets amb mesos d’anticipació i a preus més o menys assequibles.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Cada interrupció publicitària de la retransmissió del Tour contemplava un integrant de la delegació francesa, sobretot si era aspirant a una medalla d’or, parlant dels seus objectius en els Jocs, amb ampli somriure i amb una delegació olímpica d’handbol, a poc més d’hora i mitja de tren des de París.

Dijon va aprofitar la visita del Tour, allà va dormir dos dies la delegació ciclista, per animar tots els ciutadans amb el pas de la torxa, com el gran esdeveniment que viuria la ciutat de la mostassa, els cargols i la Borgonya després d’acollir la ronda francesa. Era impossible no veure el recorregut i la crida popular. I quan es recordava que la ronda francesa sortirà l’any que ve des de Lilla no s’oblidava citar la capital de l’Alta França com a seu de la competició olímpica d’handbol, a poc més d’hora i mitja de tren de la capital francesa.