Salma Paralluelo: "Seria una decepció tornar a Espanya sense cap medalla"

De moment, nervis, no, però segurament quan arribi allà, sí. És una competició molt especial de viure, molt diferent de tot.

Com a espectadora, ¿quins són els seus principals records d’uns Jocs Olímpics?

L’atletisme, sobretot. Diria que les carreres de 100 metres d’Usain Bolt.

Hi seran els millors esportistes del món. ¿N’hi ha algun a qui vulgui saludar especialment? ¿Pensa demanar alguna foto?

Sobretot tinc ganes de, quan anem a la vila, retrobar-me amb vells companys d’atletisme que hi seran amb la selecció. Anar cap allà i fer-los una abraçada a tots. Per dir un esportista, sí que segueixo Sydney McLaughlin, corredora de 400 metres tanques, i em faria molta il·lusió saludar-la. Hi haurà molts esportistes molt importants, i si me’n trobo algun, en el moment potser sí que em surt fer-me una foto, però, en principi, et diria només ella.

La selecció arriba com a campiona del món i és el rival que cal batre. ¿Senten aquesta pressió extra?

Nosaltres no ens posem aquesta pressió. Òbviament, venim de guanyar un Mundial i les nostres expectatives són molt altes. Volem seguir amunt, però sabem que els Jocs són una competició diferent, que cal fer moltes coses per guanyar, que també hi ha un factor sort. Ho posarem tot sobre la taula per guanyar.

Personalment, ¿seria una decepció tornar a Espanya sense cap medalla?

Bé... Depèn de com ens surtin les coses. Però es podria dir que sí, que volem aconseguir aquesta medalla, és la il·lusió de totes emportar-nos-en almenys una. La veritat que podria ser una mica difícil gestionar no aconseguir-la.

¿Quin creu que serà el seu rol en l’equip en aquests Jocs? ¿Se sent titular?

En principi sí. Crec que totes estem disposades per a l’equip, per donar el millor per l’equip. És una competició molt curta, hi hem d’estar totes molt ficades. Pot passar de tot, estiguis en el minut u o en el 80 pots marcar diferències i has d’estar preparada per a tot.

Ara han sigut els nois els que han triomfat en l’Eurocopa. ¿Ha seguit el torneig?

Sí, més o menys hem pogut seguir els partits. Jo almenys crec que els he vist tots. Ja quan anaven avançant s’anava veient que hi havia possibilitats de guanyar per com jugaven, per com se’ls veia. És un orgull molt gran.

Té només 20 anys. ¿Sent que la seva vida va massa ràpid?¿Li fa por valorar menys els grans moments o no gaudir-los?

Sempre intento gaudir-los en el moment, viure-ho bé. És cert que m’han vingut moltes coses molt importants des de molt jove, segurament quan passin els anys ho faré més que ara, però no em fa por estar així amb 20 anys, crec que és un privilegi.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Juga en el Barcelona, el millor equip d’Europa, fixa en la selecció campiona del món... ¿Quins somnis li queden per complir?

Bé, quant a títols estan les medalles en els Jocs i l’Eurocopa. Però amb el club l’objectiu és optar pel màxim cada any, també en la selecció. Tinc molt recorregut per davant i moltes coses per millorar. El fet d’arribar a la meva millor versió, al meu límit quan arribi al final de la meva carrera. Aquest és el meu objectiu.