Tebas ens portarà Nico Williams

La renuncia de Joe Biden, tot un president dels Estats Units, és a dir, algú que no pot arribar ni més lluny ni més alt, hauria de fer reflexionar més d’un, tot i que algun d’ells, per exemple, el president Joan Laporta, estigui lluny encara dels 82 anys del màxim mandatari (encara li queden un munt de mesos de comandament, malgrat tot el que han dit d’ell), tot i que viuen, potser, situacions límit com les que han forçat Biden, sense la petició divina ni la recomanació mèdica, a abandonar el càrrec o, almenys, no presentar-se a la reelecció.

Estem esgotant el mes de juliol i només Javier Tebas, president de LaLiga, el patró de tots (menys de Florentino Pérez, que no té amo), veu el futur del Barça amb bons ulls. Tots els altres o li suggereixen a Laporta que contracti bons professionals, o li demanen que deixi de mentir, o li recomanen que deixi de vendre patrimoni i futur o són tan hàbils i pillos que li llancen a la cara (sense rebre cap resposta) la pregunta que ja li va fer, fa un munt d’anys, José María García, el Butanito, en plena matinada: "Senyor Laporta, ¿vostè de què viu?".

Tornar a fer màgia

És evident que el món culer està absolutament convençut que Laporta i el seu camarot, aviat, ben aviat, tornaran a fer màgia, es trauran dos o tres conills més de la màniga i tancaran els comptes del curs passat per a satisfacció de Tebas, que, insisteixo, sembla estar dirigint l’operació Nico Williams i, possiblement, fins i tot la de Dani Olmo.

No sé què diran els altres presidents i amos de clubs, potser es tornen a empassar el gripau, com Tebas es va menjar amb patates l’aparició de Libero. ¿Us en recordeu, oi? El patró no pot suportar, ni tolerar, que el Reial Madrid hagi fitxat el millor futbolista del moment i, per tant, s’ha d’inventar alguna manera per mirar de reforçar el Barça i intentar, sí, igualar el campionat.

No hauria d’haver sigut l’Athletic qui posés el crit al cel per la manera com el Barça, Laporta, Rafa Yuste i Deco estan manejant el possible fitxatge de Nico Williams. Va haver de ser Tebas qui advertís al Barça que Nico té contracte en vigor, és més, fins al juny del 2027 i que la llei prohibeix parlar amb ell, negociar amb ell o amb el seu representant.

L’adeu de Márquez

Però al Barça actual no el preocupa res ni ningú. Ni tan sols que, de sobte, quan tot estava escrit en un paper (bo, com va passar en el cas de Xavi Hernández), el tècnic mexicà Rafa Márquez, en qui, fins i tot, havien pensat per substituir Xavi, els tanqui la porta als seus nassos i se’n vagi. I no se’n va al Chelsea, no; ni a l’Inter, no... Se’n va de segon de la selecció de Mèxic.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Com no han explicat res (ni el que se’n va ni els que el perden), podem inventar-nos qualsevol cosa: li van prometre que l’ascendirien; li van dir que es quedés amb millora de contracte i, quan va anar a firmar-lo, les condicions havien canviat; li van prometre que reforçarien el filial i han començat a vendre’s a preu de saldo als xavals....¡ves a saber! I, no, mai ho sabrem. La família sempre actua així, en silenci. Omertà es diu en el codi d’honor sicilià.

Però la veritat, el que és realment veritat, és que el Barça segueix immers en un procés de descomposició total en espera, no només que aparegui un altre miracle Lamine Yamal en forma de diners caiguts del cel (¡però diners de veritat, no els de Libero!) o, en el millor dels casos,que papa Tebas, que odia Florentino, els doni un cop de mà (o dos) i Hansi Flick pugui guanyar-ho tot. No és difícil fer una millor temporada que dues de les tres últimes campanyes, a zero.