Jocs Olímpics 2024

Espanya i la il·lusió de les primeres vegades

 «Tenim l’oportunitat de guanyar un equip que ens va fer mal en el Mundial», diu Irene Paredes

Contra el Japó, la selecció espanyola s’estrenarà avui (17.00 h, La 1) en una cita olímpica després d’un any ple d’èxits però també de lluites. A Nantes l’equip de Montse Tomé afronta un nou escenari.

Espanya i la il·lusió de les primeres vegades
3
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Quantes primeres vegades hi ha en una vida? Aquest pessigolleig que es barreja amb la incertesa, el voler saber com deu ser això que, de vegades, has somiat una nit rere l’altra. Després d’un any en què la selecció espanyola femenina ho ha guanyat tot, ha superat moltes primeres vegades. No només les ha viscut, sinó que les ha convertit en noves oportunitats. S’ha coronat amb títols com el Mundial i la Nations League, però també ha utilitzat cada moment per treballar fins al moment que es donarà avui. Una nova primera vegada per a una selecció que ha canviat la història. Contra el Japó, Espanya debutarà en uns Jocs Olímpics (17.00h, La 1). Amb l’emoció d’una nena petita, però amb l’experiència d’aquella que ja ha lluitat i guanyat batalles.

Espanya ha convertit l’excepcionalitat en una quotidianitat perillosa. No per al vestidor, que està convençut del treball portat a terme, sinó més aviat per a tots aquells que viuen els seus èxits. Un any d’escàndol que va començar amb el primer Mundial que es pot culminar amb un metall en els seus primers Jocs Olímpics. Fins ara, cap selecció femenina ha guanyat els Jocs després de coronar-se en el Mundial anterior. Ni tan sols la històrica selecció dels Estats Units que compta amb un palmarès inèdit en el futbol femení. Però Espanya ha trencat tots els esquemes i rècords i va a més.

Malgrat tot, el camí cap als Jocs no va començar a Austràlia i Nova Zelanda. Va començar a Las Rozas el 22 de setembre del 2022. Algunes jugadores (15) van dir prou i van demanar no ser seleccionades. Allà va començar l’èxit d’aquesta selecció. La valentia de plantar-se les va portar a haver de gestionar una situació complicada i incòmoda que es va allargar durant mesos.

Només Mapi León

De totes les que en el seu moment van posar el fre, només Mapi León ha decidit no tornar a l’equip. La resta ho van fer quan van estar preparades. Algunes abans del Mundial i d’altres fa tan sols unes setmanes, com Patri Guijarro. «M’han acollit superbé, he parlat amb ells, m’han preguntat com estava, i ho han normalitzat, una cosa que em tranquil·litza bastant, la veritat. I això és el que vull: normalitzar-lo, poder estar tranquil·la i competir per guanyar», explicava la migcampista abans dels Jocs.

Entremig, molts moments límits que han fet que aquesta selecció hagués de sobreposar-se. Moltes vegades no els quedava més remei, però en ocasions les futbolistes han sigut les primeres que no han mirat a una altra banda. Les millores que s’han produït en la professionalització i que, com a última conseqüència, han donat títols i reconeixement mundial, venen gràcies a elles. Les condicions i l’estructura actuals no tenen res a veure amb les del setembre del 2022. Els Jocs poden ser un punt i seguit, a més d’un exemple més del creixement imparable d’aquest equip.

Vells enemics

Espanya debutarà avui contra el Japó a Nantes. Ja aquests primers dies de concentració previs als Jocs Olímpics han sigut d’allò més especials. Nous equipaments (amb el logo del COE i no de la RFEF), una plantilla més curta (18 + 4 suplents) i moltes ganes que rodi la pilota. «El record més recent va ser aquella dura derrota en el Mundial (4-0). Hi va haver errors, coses que es van fer bé i altres a millorar. Veig que és una oportunitat de guanyar un equip que ens va fer molt mal», va reconèixer Irene Paredes que recorda a la perfecció aquell partit, que va servir de punt d’inflexió al Mundial.

Notícies relacionades

Ara es veuran les cares de nou en un escenari inèdit per a Espanya. Una experiència olímpica, però, que tindrà un punt amarg, ja que la selecció femenina no serà present en la inauguració de divendres. La cerimònia és el dia després del seu debut, partit que es juga a Nantes, i tenint en compte el calendari és impossible que es traslladin fins a la capital francesa. «El veurem juntes i el viurem amb il·lusió. Acceptem les regles del joc i això implica estar aquí. No som a París, ni a la vila», hi va afegir la capitana.

Arriba el moment d’una nova primera vegada per a la selecció espanyola. Competir no és negociable, guanyar és l’objectiu.