Espanya se serveix d’ofici i paciència per arrencar amb una remuntada

El partit que va firmar Espanya no passarà a la història, però assenta una base sobre la qual anar creant un nou episodi d’èxit a París i als voltants, ahir a Nantes. El seu domini, després de començar perdent, va ser clar, a estones incontestable, però la robusta defensa del Japó gairebé no li va permetre generar ocasions de perill. Davant Nigèria (diumenge, 19.00 hores), a priori, tot hauria de ser més senzill, sense perdre el focus en el fet que el partit d’ahir era el debut i que el Japó no és una selecció qualsevol.

Tot va passar a l’estadi La Beaujoire de Nantes, pel cel del qual sobrevolen constantment avions a baixa altura, per la proximitat amb l’aeroport de la ciutat. Un camp que és història negra del futbol espanyol, ja que va ser aquí on fa 26 anys Zubizarreta va encaixar aquell inoblidable gol contra Nigèria en el Mundial del 1998 que va enterrar la selecció que entrenava Javier Clemente, osca en l’ànima d’una generació.

El record del 4-0

En aquest estadi de formes ondulades, amb només un terç d’entrada silenciosa a les grades, pocs càntics es van sentir més enllà d’alguna tímida arrencada de tres desenes de japonesos, l’Espanya de Montse Tomé va escriure una història molt diferent d’aquella. També de la que les campiones del món havien dibuixat en el Mundial de l’estiu passat davant el mateix rival, aquella derrota per 4-0 en la fase de grups que va fer tremolar els fonaments.

I això que les primeres línies traçades ahir van ser torçades. Al minut de partit, Cata Coll va haver de frustrar un cos a cos amb Fujino. En e 13, la centrecampista japonesa s’anava a cobrar la revenja. Tot va néixer en una sortida mal mesurada de la portera espanyola, que va cabotejar dues vegades la pilota fora de la seva àrea, i va forçar Patri Guijarro, la gran novetat en l’onze per Tere Abelleira, a cometre una falta de groga. L’execució de Fujino, encavalcada a l’escaire, va ser massa per a Coll.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

Va ser, en fi, una arrencada tremolosa i dispersa d’Espanya. Remeiada, això sí, de manera immediata. Les campiones del món van temperar el seu ànim i es van apropiar de la pilota, tocant i tocant a la recerca d’escletxes en l’espessa defensa nipona. L’endevinalla el va resoldre, en el minut 22, Athenea, filtrant una passada a Aitana perquè la pilota d’or aconseguís l’empat. Ho va fer amb el peu, però va ser el seu moviment de maluc, un elegant engany, el que va tombar la portera Yamashita. No hi va haver més notícies del Japó en la primera meitat, tot i que tampoc Espanya va saber prémer l’accelerador.

A un quart d’hora del final, la del Barça va trobar la seva ja excompanya Mariona. L’ara jugadora del Chelsea va guanyar el centre des de la vora esquerra, es va recolzar en Aitana com si fos una boia i va recollir la paret per guanyar espai en horitzontal i batre la portera japonesa. El Japó va intentar llavors llançar-se a la muntanya, una cosa que ni havia provat en tot el partit. Ja era tard i Espanya en cap moment va perdre la consciència que tenia un tresor per protegir. I ho va fer.