París oculta la foscor i exhibeix el seu decorat en els Jocs

El president de la República, Emmanuel Macron, i l’alcaldessa de París, Ana María Hidalgo, s’han esforçat que el biombo no caigui. I que la ciutat de la llum continuï sent el decorat perfecte per a l’amor narrat en la literatura i publicable a Instagram. Un escenari de què han procurat fugir els parisencs, llogant les seves cases al millor postor, i cedint el quadre als qui no veuen la foscor.

És la mateixa foscor que miren d’ocultar els governants, ja sigui banyant-se en un Sena fins fa no res tòxic, i ara cabdal per a la primera cerimònia d’inauguració d’uns Jocs que es desenvolupa fora d’un estadi. El món disfrutarà de la bellesa de Notre-Dame i el Grand Palais, amb els esportistes dalt dels vaixells i els espectadors admirant-ho des de la riba del Sena. Esperant que la flama arribi a Trocadero i la Torre Eiffel, com a punt epítom de la magnificència.

El miracle del transport públic

Del centre de París, tancats els carrers i amb el transport públic funcionant com una seda –un miracle per als parisencs– han desaparegut els proscrits, els sensesostre, els vividors. Són sempre els primers a ser esborrats. I Saint-Denis, metàfora del revers lluminós i que han pretès arreglar arrossegant-hi els esportistes, destil·la una aroma a pegat anticonceptiu. Els veïns maleeixen. I els atletes es queixen entre bambolines per estar allunyats de tot.

Aquests Jocs de la XXXIII olimpíada, els tercers que acull París en la seva història (després dels de 1900 i 1924), també oculten una infinitat de realitats polítiques. Només 15 esportistes russos competiran sota la bandera neutral. No escoltaran el seu himne, suspès com està el Comitè Olímpic Rus després de l’esclat de la guerra a Ucraïna. Ja en els Jocs de Tòquio, Rússia no hi va poder participar com a país, tot i que llavors va ser pel dopatge d’Estat. El COI va intentar integrar una petita part dels russos a París amb 54 places, fins i tot sabent que la majoria, ja fos per ells, ja fos per recomanació divina dels seus capatassos, no formarien part dels 4.600 participants.

Notícies relacionades

Tots els focus per als Chiefs

Històric bronze per al doble espanyol de tennis en cadira de rodes

La inauguració, on es deixaran veure els Reis d’Espanya, també reflectirà l’estat vital d’un món convuls. Hi assistirà la primera dama dels EUA, Jill Biden, però no el seu marit, Joe, després de ser empès a renunciar a la reelecció mentre Donald Trump acaricia la tireta de la seva orella com qui acaricia un gatet. Isaac Herzog, el president d’Israel, no es perdrà la cita malgrat la guerra de Gaza i amb les banderes palestines ja fent-se veure, fins i tot en adhesius de motxilles d’esportistes que venen del món àrab.

La llum, com és lògic, ajudaran a portar-la els que competeixen als Jocs de la completa paritat de gènere (50%). La mateixa llum que ha redescobert la millor gimnasta de sempre, Simone Biles, submergida en un bloqueig convertit en depressió en Tòquio, i que a París vol disfrutar d’un esport convertit durant un temps en guillotina. També el nedador Caeleb Dressel, per a qui el gran èxit ha sigut tornar a l’aigua. I com la delegació espanyola que sospira per trencar el mur psicològic de les 22 medalles de Barcelona 92. De reclams no en falten, com Alcaraz i Nadal en tennis, Jordan Díaz i Ana Peleteiro en atletisme amb els marxadors María Pérez i Álvaro Martín, o el prodigiós Hugo González per omplir el buit de Mireia Belmonte a l’aigua. El decorat, sí, és preciós. Veurem què hi ha al darrere..