Gran final després del despropòsit

París inaugura els seus Jocs sota un xàfec i amb una cerimònia decebedora al Sena. Però es guanya el perdó amb els últims portadors de la torxa, inclòs Rafa Nadal, i amb el colofó de Céline Dion.

París disposava de la millor postal possible. La més bonica. Però va voler convertir-la durant tres hores en una caricatura, molla i encartonada, el dia que havia de mostrar la seva magnificència al món. Fins que va aparèixer a la seva terra promesa Rafa Nadal, a qui Zidane va cedir la torxa; Nadia Comaneci, la dona 10; Carl Lewis, l’home que va desafiar el vent, i Serena Williams, que va redefinir les lleis del tennis. I no hi va haver més remei que concedir el perdó. Encara més al veure com, en els primers Jocs de la paritat, una dona, l’atleta i triple medallista olímpica Marie-José Perec, i un home, el judoka i tres vegades or olímpic Teddy Riner, encenien el foc abans de l’emotiu colofó de Céline Dion.

La cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics, els primers fora d’un estadi, va ser un despropòsit fins que la cantant canadenca, afligida d’una malaltia neuronal, cantant quatre anys després, i les llegendes de l’esport van salvar la barrabassada.

Els esportistes, xops fins al moll de l’os i fent petar les dents al compàs de la música, tremolaven. I ho feien abans de l’inici de la competició de les seves vides, pujats en vaixells i barquetes farcits sense solta ni volta, amb el Sena pujant el nivell d’aigua. Més els valia arribar al més aviat possible a Trocadero.

Allà, davant la Torre Eiffel, els caps d’Estat es tapaven com podien amb plàstics. No n’hi havia per a tothom.

Notícies relacionades

Hi va haver moments apreciables. Com l’homenatge a la seva literatura, a les dones que han fet història a França i les picades d’ullet al moviment LGTBI. Però el ritme de la cerimònia va ser nul durant el pesat periple dels vaixells. No el van salvar Lady Gaga, desubicada com a cabaretera i cantant en francès, ni Aya Nakamura, que va fer cara de no entendre res quan va acabar el seu ball sota la pluja. Tot es va accelerar en l’última hora. Fins i tot hi va haver festa discotequera eurodance –del Freed from Desire de GALA a Gigi D’Agostino mentre Édith Piaf es cargolava a la seva tomba de Père-Lachaise.

Però França sempre ha sabut quan ser gran. Ho va fer al final.

Temes:

Música Rafa Nadal LGTBI

Inicia sessió 0 Comentaris

Ona Batlle: "Tenim la mentalitat de guanyar-ho tot sempre.No sento la pressió"

Un partit entre cunyats