"Mai havia vist tanta policia en una ciutat"

"Ens esperàvem més ambient, però encara és aviat", afirmen el Sebastián, el Luís i el Marcos, tres joves espanyols que fan parada a París per veure els Jocs Olímpics, però que continuaran el seu viatge per tot Europa.

Ningú es volia perdre aquesta cerimònia, malgrat els contratemps i la tensió per l’amenaça terrorista. "Venim des de Califòrnia. No volem perdre’ns l’or de Sha’Carri Richardson", afirma una família nord-americana mentre passeja pels Camps Elisis, i insisteixen per a El PERIÓDICO: "Mai havia vist tanta policia en una ciutat. Alguns agents imposen bastant".

Ja entrada la tarda, milers de persones caminen pels Camps Elisis amb banderes, gorres i tota mena de gadgets patriòtics. Alguns amb la sort d’acudir a una cerimònia memorable, en la qual actuen estrelles internacionals, com Lady Gaga, junt amb els ballarins del Moulin Rouge, o Aya Nakamura. D’altres amb menys sort es conformen de passejar pel centre de la capital i acudir a alguna de les 25 fan zone habilitades per a turistes i ciutadans. Semblava que l’ambient olímpica anava escalfant motors."Venim de Colòmbia. Són els nostres primers Jocs Olímpics, però també la nostra primera vegada a Europa. Veurem algunes proves i després viatjarem per altres països", afirma l’Armando, que ha vingut amb la seva dona i la seva filla per donar suport al seu país.

Passat i multiculturalitat

Notícies relacionades

Un partit entre cunyats

Roglic remata la Vuelta davant Mas

Minuts després, començava el diluvi que obligava a buidar les principals avingudes i refugiar-se en portals, restaurants o botigues. En aquell moment, augmentava la preocupació: la cerimònia no estava pensada per a la pluja. Ni els espectadors ni els artistes són sota un sostre que els refugiï del ruixat.

Malgrat l’aigua, França va intentar demostrar el seu potencial organitzant cerimònies, unint el seu passat històric amb la multiculturalitat, la diversitat i la moda parisenca, però sense generar gaire entusiame entre els seus, i menys entre els de fora, que havien posat les expectatives fins i tot més altes en aquest espectacle. Els Jocs, per ara, no han aconseguit despertar l’esperit olímpic tan anhelat en una França sumida des de fa mesos en una apatia col·lectiva.