Evenepoel cobreix Bèlgica d’or en una contrarellotge sota la pluja

Remco Evenepoel es va cobrir d’or a París. Era el favorit i va complir. I no era una gesta fàcil. El circuit no li agradava i fins i tot potser era una mica curt per a ell amb poc més de 32 quilòmetres. La pluja va convertir els carrers de París en una pista relliscosa, on calia mantenir l’equilibri i sobretot evitar la pintura blanca dels passos a vianants i de la senyalització de carrils. Les dones, que van partir abans, van marcar, amb nombroses caigudes, tots els senyals d’alerta. Però si es volia una medalla calia oblidar els temors.

És el que va fer Wout van Aert, medalla de bronze, dos belgues al podi de la torre Eiffel, dos flamencs, dos enemics a la carretera que, tanmateix, es van abraçar i van compartir rialles a l’acabar la carrera. La medalla de plata va ser per a Filippo Ganna, el gegant italià; i això que va fer una salvada increïble per no anar-se’n a terra en un tram relliscós pel bosc de Vincennes, en una contrarellotge que per seguir la pauta olímpica va passar per alguns dels monuments i paratges de París. Va partir dels Invàlids i va arribar al pont d’Alexandre III.

Clar favorit

Notícies relacionades

El somni americà a l’US Open passa per Taylor Fritz

Rafa Jódar es proclama campió del torneig júnior

Evenepoel era el superfavorit. Només Ganna podia treure-li l’or, tot i que arribava sense aquest toc que li hauria donat el Tour. Sense ensurts, com un llamp, Evenepoel va marcar els millors temps mentre Van Aert era el que trencava la mitjana que marcava la resta de les contrincants. Quan el britànic Josh Tarling va creuar la meta dos segons més lent que Van Aert el podi ja va estar clar.

Si no hi va haver sorpreses en l’apartat masculí, les dones especialistes contra el cronòmetre van superar les figures, les fondistes, que destaquen en les tres grans voltes. La corredora australiana Grace Brown es va penjar l’or. Discret paper espanyol: Mireia Benito va ser la 22a i Oier Lazkano va ocupar la 26a posició.