Nadal i Alcaraz exalten la màgia de les primeres vegades

Perquè Nadal i Alcaraz es van garantir al seu debut com a parella una nit més. No van ser el duet més compenetrat ni el més brillant, van passar conflictes per doblegar en dos sets (7-6 i 6-4) els argentins Màxim González i Andrés Molteni. Però van guanyar, que era del que es tractava, glorificada la jornada amb la màgia de les primeres vegades.

L’entitat de l’esdeveniment la va emfatitzar l’aparició de Billie Jean King, a peu de pista, als prolegòmens del xoc. L’organització va voelr revestir el duel amb una aura de cerimònia d’inauguració del tennis, com si Nadal hagués portat fins a Roland Garros a la seva motxilla la torxa olímpica que li va entregar Zinedine Zidane un dia abans a Trocadero.

En realitat, i més enllà de l’esportiu, el dia es va consagrar a fer que París intensifiqués la seva declaració d’amor cap al tennista balear, ara que el final s’intueix tan i tan pròxim, potser algun dia de la setmana que ve, almenys pel que fa a aquesta terra de què ha sigut emperador. L’ovació brindada per la Philippe Chatrier, en contrast amb algunes lletges esbroncades a la parella argentina, va semblar enardir el seu esperit.

Més resolutiu

Perquè Nadal, que era l’asterisc del duet, va començar àgil i precís, molt més resolutiu que un Alcaraz que va perdre el seu primer servei, una mica accelerat, com hores abans a l’individual. La xarxa era propietat d’un Nadal que, paradoxes del tennis i del temps passat, va fonamentar la seva llegenda aquí.

Espanya va replicar al moment el break inicial i va reiniciar el duel en l’1-1. A partir de llavors, i durant tot el set, va imperar la igualtat, amb Alcaraz entrant en calor i ensenyant amb certa timidesa el seu repertori. Insuficient, en qualsevol cas, per desconcertar l’experta parella argentina, que va forçar el tie-break.

Al desempat, Nadal va delectar l’afició parisenca sent l’autor dels dos últims punts (7-4), dos grans punts que van apuntar el primer set al marcador d’Espanya.

Els argentins, dolguts, van treure llavors el seu tennis més precís i van trencar el servei espanyol al segon joc. La reacció de Nadal, i en especial d’Alcaraz, va ser, no obstant, impecable: tres jocs consecutius guanyats en blanc per col·locar 3-3 al marcador de la segona mànega.

Notícies relacionades

El somni americà a l’US Open passa per Taylor Fritz

Rafa Jódar es proclama campió del torneig júnior

El partit es va tornar a trencar al novè joc, en aquest cas a favor dels espanyols, com si tot estigués guionitzat perquè el servei final fos de Nadal. El balear no va malgastar el caprici de l’atzar i amb ell va firmar la victòria, lligada amb un punt d’Alcaraz. Vet aquí el missatge: jo vaig construir tot això, ara és teu. I Roland Garros va tornar a embogir per última vegada.

El mallorquí medita renunciar a l’individual

Nadal va deixar en l’aire la possible renúncia al torneig individual, que comença avui contra l’hongarès Fucsovics. «He de parlar amb l’equip», va respondre. «Prendrem la decisió que creguem més adequada com a equip per tenir les màximes opcions de portar medalles a casa per a Espanya», va dir, suggerint que valorarien si valia la pena el desgast al quadre individual i el dobles. Alcaraz va disputar ahir el seu partit individual hores abans de trobar-se amb Nadal. Va haver d’esforçar-se poc contra Hady Habib, un libanès nascut als Estats Units amb tot just 15 partits al circuit ATP, i conscient de ser un convidat de pedra per a un debut exitós i senzill per al guanyador de quatre grand slams. Alcaraz va vèncer al seu debut per 6-3 i 6-1 en una hora i 10 minuts. Habib era el que s’esperava: un jugador amb un bon i poderós servei, tot i que una mica erràtic. Alcaraz va lligar amb facilitat el primer set, sense córrer en excés, sense entrar en llargs pilotejos. El segon parcial va ser més breu.