Biles sorprèn i emociona en el seu retorn als Jocs Olímpics

Hi ha una cosa indescriptible que emana de Simone Biles. Una energia de la qual costa massa abstreure’s just en el moment en què completa els exercicis. Quan planta els peus al terra, aquesta vegada amb el turmell esquerre amb una bena que el metge li va posar com si tractés amb el llençol sant, la gent descobreix una electricitat emocional incontrolable. Una nena molt rossa, amb el xandall de les barres i estrelles dels Estats Units, no podia parar de plorar al veure-la passar a uns metres. Biles li va correspondre amb un somriure, aquesta vegada sí sincer, que va il·luminar per fi París després de dies de foscor, fred i pluja.

Al pavelló de Bercy, on Tom Cruise aplaudia d’allò més al costat d’un munt de VIPs lluint la seva cara de polietilè, només hi havia ulls per al retorn de Biles a uns Jocs Olímpics. Cada pas anava acompanyat d’una ovació passional que només es contenia quan Biles es llançava amb seguretat als quatre aparells amb què va començar en gran la ronda classificatòria per equips. Sempre somrient. Sempre saludant. Incapaç de donar l’esquena a tot aquell que somiava veure-la volar una altra vegada. Sense por. Sense que apareguessin les maleïdes desconnexions mentals que patia en l’aire, que podien arribar a matar-la i per les quals va haver d’abandonar en els Jocs de Tòquio. Sí, després que un temps abans hagués de recordar els abusos del depredador Larry Nassar.

Amb les seves companyes Jordan Chiles, Hezly Rivera i Sunisa Lee, i una entrenadora, Cecile Landi, que saltava amb el mateix ímpetu que la nena amb qui hem començat aquest relat, a Simone Biles no li feia falta jugar-se aquest diumenge parisenc cap medalla. Només havia de comprovar que la seva ment torna a estar connectada amb aquest prodigiós físic, ja a punt després de dos anys en què ella mateix va gestionar com, quan i quant entrenar.

Enorme

A la barra, a Biles se la va veure gegant (14,733). Quan va clavar el doble mortal cap enrere, ella mateixa i també el volcà de llàgrimes de Bercy sabien que havia tornat. Després de lluir-se també al terra tot i que se li escapés un peu (14,600), va arribar un dels moments més esperats. Perquè era en el primer salt quan reprendria el temible Iurtxenko amb doble mortal carpat, realitzat de manera sublim (15.300, amb una dificultat de 6,400 i una execució de 9,400). Mentrestant, les seves companyes d’equip alçaven les mans a l’aire. Biles va tornar a la posició de sortida de quatre grapes, amb el turmell adolorit. Però a l’aixecar-se va tornar a somriure i va saludar a qui fes falta.

Va acabar en les asimètriques, on va preferir no forçar sense que li importés perdre’s aquesta final, i es va guardar el que podria ser el sisè moviment amb el seu nom: una variació del Weiler-kip, on es rota al voltant de la barra cap endavant amb una mitja volta abans d’aixecar-se per quedar parada de mans, seguit d’una pirueta i mitja, amb un gir de 540 graus. Biles va sumar 59,566 punts, per davant de la campiona olímpica a Tòquio, Sunisa Lee (56,132), i de Jordan Chiles (56,065). Aquesta vegada no era el més important.

Notícies relacionades

El somni americà a l’US Open passa per Taylor Fritz

Rafa Jódar es proclama campió del torneig júnior

Quan va acabar el seu concurs, Biles se’n va anar cap a la grada nord de Bercy. I es va deixar portar. Va ballar amb Chiles i no va tenir inconvenient a encapçalar cada un dels moviments del seu equip, respectant a les seves companyes el lideratge.

Simone Biles, en pau, tranquil·la, tot i que amb la bena del turmell com a advertència, ja podia posar-se el xandall i deixar que els vidres i les perles de Swarovski incrustades al mallot deixessin de brillar una estona. Ja ho feien els ulls dels que van veure una de les resurreccions més esperades de la història de l’esport.