Hansi Flick, un tio llest

Quan ahir vaig llegir l’editorial del meu col·lega i amic Joan Vehils a Sport no només no vaig poder deixar de somriure, sinó que vaig decidir que a la columna d’avui al seu diari germà defensaria exactament el contrari al que exposava el director del diari esportiu. Vehils explicava que el bo del Hans-Dieter Flick encara ni coneix ni li han explicat la terminologia i efectes tòxics del que envolta el seu nou club, i li recomanava no aprendre castellà mantenint-se així en la placidesa i la pau de la ignorància...

Saben de sobres que des que va arribar el tècnic de Heidelberg, estic defensant la seva silenciosa idoneïtat per al càrrec després de la sobredosi de soroll que va patir el bo de Xavi Hernández i, personalment, poso en altíssim valor l’astúcia administrant la seva comunicació des que va arribar al FC Barcelona.

Em consta que Flick, des del mateix moment en què va saber l’interès del club blaugrana per una possible incorporació a l’acabar la temporada, es va posar a treballar sense parar junt amb el seu equip més confiable i proper per conèixer en detall la realitat del Barça des de qualsevol punt de vista. Res va escapar al seu control, i de fet, després d’una de les primeres reunions amb la nostra direcció esportiva, aquesta va tornar a Barcelona absolutament impressionada del grau de detallat coneixement de l’alemany sobre jugadors, característiques tècniques i físiques, sistemes i altres detalls del club.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

¿Algú pot pensar que aquesta anàlisi no incloïa com estava vivint el de Terrassa com a tècnic? ¿Dubten que no estava alliçonat de la pressió social i periodística que suporta un entrenador a Barcelona? ¿Creuen que ningú el va avisar dels escuts i parapets que havia d’incorporar a la seva persona per integrar-se amb èxit i normalitat?

Flick, ja ho va demostrar en la seva primera roda de premsa, és el més llest de la classe. "¡Tu pregunta el que vulguis, que jo respondré el que em doni la gana, i si no em convé respondre, em faig el ximple o no entenc l’idioma, i si l’entenc, no entenc la pregunta!". Doncs això: un tio llest.