Rafa Lozano Jr. : "Només em val l’or, no em conformo amb cap altre lloc"

Fa 20 anys, a Sydney, el seu pare va aconseguir l’última medalla olímpica per a la boxa espanyola i ell vol continuar escrivint el nom que comparteixen en la història del pugilisme.

¿Què significa per a vostè haver aconseguit una plaça per a París?

És un somni complert. Ho desitjava des de molt petit i haver-ho aconseguit amb només 19 anys i amb molts cicles olímpics al davant és espectacular. Estic molt content.

¿Com ha gestionat la preparació per als Jocs?

Bé, però va ser duríssima. Quan pugi al ring es notarà un canvi brutal. Sé que és ara quan toca patir i al combat només es recollirà la medalla.

¿Quines expectatives té?

M’enduré la medalla d’or. Estic entrenant duríssim per a això i només em val ser el millor, no em conformo amb cap altre lloc.

Ve d’un any 2023 en què va patir diverses lesions i va entrar dues vegades a quiròfan. ¿Va arribar a perdre l’esperança de poder participar a París?

Sempre he cregut en mi i en Déu. Mai vaig perdre l’esperança, perquè sabia que si se’m donava l’oportunitat jo demostraria que em podia classificar. Ho vaig dir a tothomq ue m’ho preguntava, i quan ho vaig aconseguir molts em van escriure "Ho vas dir". Jo sabia que tenia el nivell, i només ho calia demostrar.

¿Aquestes lesions li han passat factura en la seva boxa?

M’han vingut més bé que malament. Mentalment, m’han fet valorar moltes coses que quan estàs bé no ets capaç de veure. Físicament, estic millor que abans, molt més fort, perquè vaig treballar dur per tirar endavant.

Amb només 19 anys ha arribat a dalt de tot. ¿Com ha viscut aquest ascens tan ràpid?

Bastant bé. Crec que la clau ha sigut que sempre he confiat en mi i en el nivell que tinc. Sé del que soc capaç i sempre he somiat en gran. Ho explicava a la gent i per la meva edat no em prenien seriosament, però al final l’únic que m’importa és demostrar-m’ho a mi i al meu pare.

El seu pare és una llegenda de la boxa al nostre país i va aconseguir dues de les quatre medalles olímpiques que té Espanya. ¿Ha sentit alguna vegada pressió pel que s’esperava de vostè per ser el seu fill?

Sempre des de petit he estat sota el focus. Fins i tot quan vaig ser campió d’Espanya sempre se m’havia dit que hauria de demostrar més, però sempre ho he negat. Per ser el fill de qui soc no he de demostrar res. El meu pare va ser el millor del seu temps, i jo vull ser-ho, però són temps diferents, així que en tinc prou que el meu pare estigui orgullós de mi. No necessito agradar a ningú més.

¿Tenir-lo a prop l’ajuda o li fica més pressió?

M’ajuda molt. Al final és la persona que millor em coneix i en la qual més confiança tinc. Dins del quadrilàter aquesta complicitat resplendeix i m’ajuda molt a donar el millor de mi. Em dona tranquil·litat, espero tenir-lo sempre amb mi.

¿Creu que la confiança ha pogut fer que sigui més dur amb vostè que amb la resta de l’equip?

Sens dubte. Té confiança en mi, i per això em diu les coses tal qual. Sense embuts. Però això és el que a mi m’agrada, perquè és el que necessito per millorar.

¿La seva joventut és un avantatge o un inconvenient en un repte tan important com són uns Jocs Olímpics?

Notícies relacionades

Nike, milions ¿impossibles?

Roja Directa pagarà 31,6 milions a Mediapro per piratejar partits

No ho veig com a una cosa bona ni com una cosa dolenta, perquè té part de les dues. Però, en tot cas, intentaré treure el màxim partit de les coses bones, com la il·lusió. D’altres de més veterans potser no la tenen, perquè estan més cremats.

¿Quina és la seva millor arma?

El cap. Soc molt intel·ligent boxejant i és el cap el que em dona els triomfs. Aconseguir més coses no em canvia. M’agrada la rutina i fer les coses bé al meu gimnàs amb els meus amics. Això només acaba de començar.