Un sabre i un amulet per fer història

Quan Lucía Martín-Portugués pugi avui a la pista d’esgrima al Grand Palais, vestida de blanc de dalt a baix, sabre en mà, i amb l’amulet del seu pare penjant al pit com un escut protector, es tancarà un petit cercle en la història d’aquest esport. Malgrat que l’esgrima és una de les disciplines fundadores dels Jocs, van caldre tres dècades perquè també ho fos per a les dones. Va ser fa exactament un segle, a París 1924.

"No és comparable a res", diu Martín-Portugués a EL PERIÓDICO, amb l’emoció amb prou feines continguda mentre corre cap a un dels seus últims entrenaments. Als seus 33 anys, aquesta madrilenya de Villanueva de la Cañada és la quarta millor sabrista del món. Ha fet realitat un somni que va començar als 6 anys i que es va convertir en un objectiu professional als 17, superant dificultats com un diagnòstic d’epilèpsia a l’adolescència amb què conviu i entrena 8 hores al dia. També estudia odontologia.

"Som aquí per tots els que no hi han pogut ser", diu emocionada. L’últim precedent va ser a Pequín 2008. Araceli Navarro va haver de retirar-se per una lesió a l’espatlla. També aquell any va ser quan Espanya va guanyar la seva primera –i fins ara única– medalla olímpica en esgrima, amb José Luís Abajo Pirri. Sap que està obrint camí i no vol dissimular l’"estrès psicològic" que suposa arribar al gran dia. I repeteix com un mantra: "Valentia no és l’absència de por, sinó fer les coses igualment".

L’escenari serà el Grand Palais, una de les seus olímpiques més icòniques. Hi haurà 6.300 espectadors. "Una afició així és impensable en esgrima", diu Martín-Portugués, que rebutja parlar d’esgrima com a esport minoritari. Li’n diu "emergent".

En guàrdia

Serà migdia quan l’àrbitre pronunciï la fórmula màgica, sempre en francès, independentment d’on se celebri l’esdeveniment: "En garde, êtes vous prêtes, allez" (en guàrdia, llestos, endavant). Cada tocat és un punt i han d’aconseguir 15 punts. En sabre, la modalitat de Martín-Portugués, el tocat vàlid és de cintura cap amunt. L’arma no talla ni punxa. De fet, l’esgrima és un esport molt poc lesiu.

Notícies relacionades

El somni americà a l’US Open passa per Taylor Fritz

Rafa Jódar es proclama campió del torneig júnior

El sabre també és la disciplina més ràpida. Com un ball frenètic, les esgrimidores −también anomenades tiradores− ataquen i defensen en moviments alterns, que duren ben just uns segons. Això requereix potència muscular, molt cardio, i una elevada capacitat de reacció per prendre al segon decisions que només et permet un bagatge d’anys aprenent una tècnica exhaustiva. Per a això ha comptat amb el seu entrenador, José Luís Álvarez Gil, que anomena "mag gestor d’aquesta trama europea, mundial i olímpica".

"Jo vull guanyar. Però l’objectiu és a dir ‘he donat tot el que podia donar’. El resultat serà la conseqüència d’això", conclou Martín-Portugués, conscient que pot fer història si porta la primera medalla olímpica de la història de l’esgrima femenina espanyola.