L’alegria dels Jocs

Als Jocs de Tòquio el seu somriure es va torbar. Pocs van voler perdonar-li llavors que fallés en la seva cita amb la història, quan havia de ser la reina d’aquell esdeveniment silenciós per la covid. A París, on Biles està demostrant que competeix per ser feliç amb ella mateixa, no tant per guanyar, no tant per explorar els seus límits, el somriure ja és lluminós.

Inigualable

Notícies relacionades

Espanya remunta contra Bèlgica amb dos gols en l’afegit

L’Espanyol afronta un partit amb valor doble a Vitòria

Va conquerir a la final per equips, i junt amb les seves companyes dels Estats Units, el cinquè or de la seva vida, reprenent aquella aparició inigualable dels Jocs de Rio. I Biles, malgrat veure com el Bercy Arena s’ensorrava cada vegada que a ella li tocava afrontar algun dels seus quatre exercicis, no va fer res de cara a la galeria. Va saber cuidar-se del turmell esquerre. Però també de si mateixa. Ningú va saltar millor que ella, demostrant que en els vols no hi ha dona que arribi com ella, que giri com ella. I abans del seu magnífic final de festa a terra, i prioritzant l’estabilitat competitiva del seu equip, de les seves companyes, va veure com Sunisa Lee, que també sap de què va això de l’assetjament, es podia lluir en gran.

Biles va ser l’última a actuar. I la primer a sortir corrents a buscar la bandera del seu país per fotografiar-se amb les seves companyes. Amb un somriure molt més important del que sembla. Un somriure que només ella entén.