▾ .com .cat
Esports
L’alegria dels Jocs

L’alegria dels Jocs

Simone Biles va ser l’última a actuar i la primera a córrer a buscar la bandera dels Estats Units. Va conquerir amb les seves companyes el seu primer or a París. Tot adquireix sentit.

L’alegria dels Jocs

Ap

1
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +
Per què confiar en El Periódico
0 Comentaris

Simone Biles va conèixer el seu marit per internet, en una aplicació de cites. Ell, Jonathan Owens, jugador de l’NFL, que el primer dia que la va veure baixar del seu Land Rover es va sorprendre que fos tan petita (1,42 m). Ella, una gimnasta, sí, però també una supervivent. Ho va fer enfront de les addiccions de la seva mare biològica abans de ser acollida pels seus avis, enfront del centre d’acollida on es cuidava de la seva germana petita, enfront d’un depredador sexual davant el qual els que l’havien de protegir van tancar els ulls, i enfront d’aquest esport en el qual se li va exigir ser millor que ningú. Sempre. Sense que a ningú li importés que ella, perfecta en tantes coses, també tenia dret a ser, sí, petita.

Als Jocs de Tòquio el seu somriure es va torbar. Pocs van voler perdonar-li llavors que fallés en la seva cita amb la història, quan havia de ser la reina d’aquell esdeveniment silenciós per la covid. A París, on Biles està demostrant que competeix per ser feliç amb ella mateixa, no tant per guanyar, no tant per explorar els seus límits, el somriure ja és lluminós.

Inigualable

Notícies relacionades

Va conquerir a la final per equips, i junt amb les seves companyes dels Estats Units, el cinquè or de la seva vida, reprenent aquella aparició inigualable dels Jocs de Rio. I Biles, malgrat veure com el Bercy Arena s’ensorrava cada vegada que a ella li tocava afrontar algun dels seus quatre exercicis, no va fer res de cara a la galeria. Va saber cuidar-se del turmell esquerre. Però també de si mateixa. Ningú va saltar millor que ella, demostrant que en els vols no hi ha dona que arribi com ella, que giri com ella. I abans del seu magnífic final de festa a terra, i prioritzant l’estabilitat competitiva del seu equip, de les seves companyes, va veure com Sunisa Lee, que també sap de què va això de l’assetjament, es podia lluir en gran.

Biles va ser l’última a actuar. I la primer a sortir corrents a buscar la bandera del seu país per fotografiar-se amb les seves companyes. Amb un somriure molt més important del que sembla. Un somriure que només ella entén.

Temes:

Simone Biles París

Inicia sessió 0 Comentaris
cargando
  1. Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
  2. Futbol Noves imatges del Camp Nou: així serà com quedarà l’estadi
  3. Pèls de punta Gonzalo Bernardos adverteix del "festival" immobiliari que ve: "L'habitatge de compra es posarà molt car..."
  4. Avís de «perill» El Meteocat preveu una tarda de dissabte d’intenses pluges a Catalunya
  5. EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump