María Pérez i Álvaro Martín fan brillar la marxa espanyola

Meritòria va ser la plata de María Pérez, a qui fa només nou mesos se li va detectar una lesió al sacre que la va obligar a estar amb crosses i a no poder entrenar fins al febrer passat. La tempesta amb important aparat elèctric que va obligar a retardar 30 minuts la sortida de la prova masculina va condemnar María Pérez, Laura García-Caro i Cristina Montesinos a començar a les 9.50 i a cobrir l’hora i mitja de competició sota una calor sufocant per culpa de l’elevada humitat.

A diferència de la prova masculina, en dones la gran protagonista va ser la xinesa Jiayu Yang, campiona mundial a Londres-17 i dues vegades or asiàtic, amb un canvi letal que li va permetre gaudir de 44 segons d’avantatge sobre un grup amb Pérez i García-Caro. No obstant, també es va guanyar dos avisos.

Canvi de ritme

Per darrere, la granadina va tornar a demostrar que és una atleta excepcional. Conscient que no arribava tan fina com al Mundial de Budapest per la lesió al sacre que se li va detectar al novembre, va esperar el seu moment i just a l’hora de carrera, entorn del quilòmetre 13, va trencar la prova i va marxar del grup canviant el ritme.

La deixebla de Jacinto Garzón va retallar el desavantatge respecte a Yang i al pas pel quilòmetre 15 (1 h. 04.07) ja era de 30 segons, tot i que per darrere de la bicampiona mundial també estaven la colombiana Sandra Arena, una altra xinesa (Zhenxia Ma), l’australiana Montag i la mexicana Alegna González, amb García-Caro vuitena, i Montesinos, dècima. La resta hauria de ser emmarcada ja en l’èpica. Pérez volava, s’acostava a 20 segons de l’or a quatre minuts del final i distanciava ja en 17 les seves perseguidores. La xinesa encara mantenia 15 segons a dues voltes del final amb la d’Orce ja amb un avís i amb Montag a 11 segons. Estava clar que anava a buscar la glòria.

Yang va aguantar bé i a 17 segons la batalla per a María Pérez era controlar l’australiana Montag, que anava totalment llançada. Les posicions no van canviar i Espanya va aconseguir la seva medalla de més valor fins al moment amb la plata de l’andalusa (1 h. 25.53), a 25 segons de Yang i amb sis de renda sobre l’oceànica Montag. Laura García-Caro, un mes després de perdre el bronze sobre la línia de meta en l’Europeu de Roma, va guanyar el diploma amb una magnífica setena posició a 2.18 de la xinesa. Cristina Montesinos va ser dècima, a 3.17 minuts de la vencedora.

Els efectes de la tempesta

Álvaro Martín, que a punt va estar d’arrabassar la plata al brasiler Caio Bonfim als últims metres, es va adjudicar el bronze després d’una actuació brillant. L’extremeny, juntament amb Paul McGrath i Diego García, va allargar l’escalfament a causa de la tempesta d’aigua. Per fi es va donar la sortida a les vuit del matí en un marc espectacular a Trocadero en un circuit d’un quilòmetre amb un pas per sota de la Torre Eiffel. L’inici va ser bastant plàcid, amb una calor creixent, amb el cel ja clar i amb Fortunato marcant el ritme de la prova.

Notícies relacionades

La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu

El jutge condemna a 18 mesos de multa Rubiales pel petó a Jenni Hermoso, però l’absol de coaccions

Els tres espanyols es mantenien en el grup i fins i tot es va veure en primera posició Paul McGrath. La prova es va endurir i el segon cinc mil es va cobrir a gairebé quatre minuts per volta (20.02) per arribar a l’equador de la final en 40.21. Karlström es va anar quedant fins a dir adeu a les seves opcions i un parell de quilòmetres després ho va fer Diego García, mentre per davant Martín i McGrath continuaven en un grup de deu atletes. Allí Stano va imposar un ritme infernal.

Bonfim va tornar a la càrrega i només ho van aguantar cinc atletes, entre ells, Álvaro. Al quilòmetre 17 tan sols quedaven el brasiler, l’equatorià Pintado, Stano i Martín, que patia. Stano es va quedar en la penúltima volta i la segona medalla espanyola estava en camí. El canvi espectacular de Pintado li va permetre emular el gran Jefferson Pérez (or a Atlanta-96 i actual tècnic de l’equip) amb 1 h. 18.55, amb Bonfim segon, a 14 segons, i Martín, bronze a 16, un sol segon per davant de Stano.