La glòria eterna de la vela

El primer gran dia de la vela espanyola en aquests Jocs mereix quedar-se amb el gran focus. Per alguna cosa és la disciplina més condecorada de l’olimpisme espanyol. Per alguna cosa Diego Botín i Florian Trittel han proporcionat a Espanya el primer or. No podien fallar a Marsella. L’expectativa, en el seu cas, era assenyada. I, malgrat que la falta de vent els va portar al límit del seny dijous, ahir, per fi, van acabar amb el patiment per canviar-lo per glòria.

És clar, amb 22 medalles, 14 d’aquestes, d’or, i amb una tradició d’èxits que es remunta a Los Angeles 1932 (gràcies al bronze de Santiago Amat), resulta comprensible la consideració d’esport rei de l’olimpisme espanyol. La pròxima celebració de la Copa Amèrica a Barcelona hauria de servir perquè tots els que es van emocionar veient Botín i Trittel, ja en terra, fent un al·legat de la seva amistat, no se separin d’un esport que mai ha fallat a Espanya.

L’explosió d’alegria viscuda a Marsella va tenir després continuïtat a la Philippe Chatrier, on Alcaraz va clamar que arriba com un llamp a la lluita per l’or. Bucsa i Sorribes, en dobles, encara tenen el bronze a l’abast després de perdre la seva semifinal.

Tot i que en un dia daurat, i en què Léon Marchand va demostrar a la piscina de La Défense que és el Rei Sol d’aquests Jocs de París –va conquerir el seu quart or individual en un país que s’ha unit en massa a la seva causa–, convindria aturar-se en dos episodis.

Notícies relacionades

Flick vol veure contra el Betis el Barça que va torturar el Madrid

Populisme del bo

Es va acomiadar la selecció espanyola de bàsquet, i també el seu capità, Rudy Fernández. Però el seu exercici de supervivència davant el Canadà, fiant la seva sort a jugadors com Brizuela o Pradilla, hauria de ser motiu d’orgull per a un equip al final de la seva vella guàrdia.

Tot i que res va impactar tant com el plor del jovenet boxejador de 19 anys Rafa Balín Lozano després de perdre el combat que li hauria donat el metall. El seu pare i entrenador, el doble medallista olímpic Rafa Balita Lozano, el va abraçar. El va consolar. Hores després, Ayoub Ghadfa va tenir més sort al ring. Ja té el bronze assegurat.