Léon Marchand ja és el Rei Sol dels Jocs Olímpics de París

Léon Marchand, Rei Sol d’aquests Jocs en una França que es paralitza per veure flotar aquest semideu aquàtic, és també humà. Encara que la seva presència faci tremolar la mola arquitectònica de La Défense, on van clavar una piscina desmuntable, ja sagrada per als parisencs. Marchand, el noi de Tolosa de tarannà angelical, que amb 22 anys acumula quatre medalles d’or, va intuir el mal que tantes vegades pressiona els nedadors. El del desconcert davant el patiment dels entrenaments, les hores a l’aigua, on el cap pensa massa, i el pes d’un futur que almenys ell no veia tan clar. Aquesta apagada va arribar fa tres anys. La va superar. I ara ja es pot considerar un mite de l’esport.

Just després d’imposar-se en els 200 estils al britànic Scott Duncan i al xinès Shun Wang, Marchand va obrir els braços. Com si fos un messies, es va quedar mirant a un públic en èxtasi. La piscina de La Défense es va convertir en un volcà. Fins i tot Emmanuel Macron, president de la República, saltava com un nen al veure l’última gesta d’un heroi que ha posat tot França d’acord en alguna cosa. Fins i tot a l’estadi de Saint-Dénis, on s’estaven disputant les proves d’atletisme, tot es va aturar en els poc menys de dos minuts que va durar la prova.

Marchand va guanyar amb 1:54.06. Li va servir per destrossar el rècord olímpic que va establir Michael Phelps a Pequín 2008. Tot i que el nedador francès va sospirar uns segons, perquè la seva idea no era cap altra que trencar el rècord del món, que va poder conservar pels pèls el nord-americà Ryan Lochte (1:54.00) des que el va batre el 2011.

En Marchand, tot té una explicació. Un motiu. Que als 18 anys trobés la manera que l’entrenés a la Universitat d’Arizona Bob Bowman, el dur preparador que va acompanyar Michael Phelps a la glòria, va ajudar-lo a explorar els seus límits. No va demanar ajuda als seus pares, Xavier Marchand i Céline Bonnet, antics nedadors d’estils. Simplement va enviar a l’històric entrenador un correu electrònic. Bowman va acceptar, i no només no el va abandonar a la seva sort quan Marchand va donar mostres de flaquejar, sinó que ara l’acompanya en la selecció francesa. Creu que encara pot seguir polint una joia per a la qual sembla que no hi ha límits.

Després d’oferir a París una estrena somiada amb el seu primer or en els 400 estils, la gesta aconseguida la nit de dimecres, quan va doblar els ors en els 200 papallona i els 200 braça en poc més d’una hora, una gesta considerada "impossible" fins fa no gaire per entrenadors de prestigi tant per l’escàs espai de recuperació com per la diferència d’estils, es va evidenciar que Marchand anava a totes. Per al record queden el gir i la natació subaquàtica amb què va destrossar l’hongarès Milak.

El camí de Phelps

Però encara li faltava completar l’objectiu que s’havia marcat: els quatre ors individuals en els Jocs de París. Ho va aconseguir amb el triomf en els 200 estils, la prova fetitxe de Michael Phelps i que el nord-americà va ser capaç de guanyar en quatre Jocs Olímpics consecutius (des d’Atenes 2004 fins a Río 2016).

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

És utòpic pensar que Marchand pugui superar algun dia els 23 ors olímpics (13 d’individuals) de Phelps en la seva carrera esportiva. Però en els Jocs de París s’ha quedat a un pam dels cinc ors en proves individuals de Phelps en els Jocs de Pequín (2008).

Marchand va continuar amb els punys apuntant al cel mentre desfilava per la vora de la piscina. Per a ell, però també per a França, el temps es va aturar.