Peleteiro fa tres passos enrere amb un sisè lloc en triple

Ana Peleteiro es va quedar amb la mel als llavis a la final de triple salt de París amb una sisena plaça que va tenir gust de poc i 14,59 com a millor salt, a tan sols vuit centímetres del bronze. La vigent campiona europea no va trobar el premi a una feina ingent que ha fet els últims mesos amb l’or en la cita olímpica com a obsessió.

No obstant, se li va resistir el salt que necessitava i amb el qual havia somiat des que va saber la greu lesió de la companya d’entrenaments Yulimar Rojas. Sense la prodigiosa triplista veneçolana, la glòria estava oberta.

Igual com va passar en la classificació quan va saltar 14,36 a la primera (li demanaven un centímetre menys), l’atleta gallega va tornar a demostrar que va arribar a París amb les idees molt clares arribant a 14,55 metres en el primer salt. Gairebé tan bon punt va la deixebla d’Iván Pedroso, va començar a caure una pluja ben espessa sobre la pista de l’Stade de France, cosa que no va impedir que les rivals anessin millorant la seva marca.

La nord-americana Jasmine Moore va saltar 14,67, la cubana Leyanis Pérez Hernández va acreditar 14,62 i la jamaicana Shanieka Ricketts se’n va anar a 14,61, marques totes elles a l’abast de la triplista gallega. El gran problema va arribar amb Thea Lafond. L’atleta de la petita illa de Dominica, amb encara no 72.000 habitants, va batre el rècord del seu país i va franquejar per segona vegada la barrera dels 15 metres amb 15,02, cosa que afegida als 14,87 de Ricketts situava la plata exactament en el rècord d’Espanya que Peleteiro va batre per penjar-se el bronze olímpic a Tòquio.

Així es va iniciar la millora amb tres salts extres per a les vuit primeres classificades. Peleteiro va oferir bones sensacions i se la veia motivada i amb moltes ganes. Tenia aquella cara que fa quan diu que necessita tenir enemics, estar enfadada a l’hora de competir.

En el quart va fer 14,59 i en el cinquè es va quedar en 14,25. L’objectiu més real era revalidar el bronze, però tan sols li quedava un intent, una última ocasió per penjar-se la segona gran medalla, després de la maternitat, després del seu històric or europeu a Roma.

Els 14,85 d’aquell dia li haurien donat el bronze, i superar el seu rècord d’Espanya, la plata. Però es va quedar en 14,31 mentre Lafond es banyava en or amb 15,02, Ricketts era plata (14,87) i Moore es vestia de bronze (14,67).

Por de relliscar

"No puc ser egoista amb mi mateixa perquè ha sigut una temporada increïble. Avui m’hauria agradat rascar uns centímetres més, però el factor pluja m’ha tocat una mica psicològicament perquè em veia capaç i la pista estava xopa. Em feia una mica de por relliscar a la placa i rebentar-me", va dir Peleteiro a la zona mixta.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

"Sé que d’aquí a uns dies faré un balanç positiu, però ara mateix estic molt trista. M’havia sentit molt bé, tant a l’escalfament com a l’inici de competició. Em vaig preparar psicològicament per començar la prova, que em tocava saltar primera, però després la pluja m’ha desconcentrat. No he acabat de trobar-me", va insistir la triplista gallega, una de les grans opcions de medalla de l’atletisme espanyol a París.

No ho eren els migfondistes espanyols del 1.500. Una hora abans de la final de triple salt, Mario García, Adel Mechaal i Nacho Fontes van caure en la repesca de les semifinals l’endemà de no aconseguir el bitllet directe. Com en la primera sèrie, Fontes va tornar a ser el millor. Al matí, Lorea Ibarzabal i Lorena Martín tampoc van superar la repesca del 800.