Jon Rahm pateix un viacrucis i es queda sense medalla

Jon Rahm, la barba frondosa, els llavis serrats amb força, la mirada cada vegada més confusa, es va trobar de sobte desorientat. Els seus enormes braços ja no feien arribar les boles als carrers, sinó allà on la brossa sepulta i inquieta. On el no-res t’engoleix. Les cames, embotides en uns pantalons massa estrets, simulaven una fermesa que no va ser aquesta. El golfista biscaí havia arribat a mig matí a tenir un avantatge de quatre cops en la seva lluita per l’or. Però va topar de morros amb un d’aquests murs psicològics que tant temen els golfistes. Se’l va trobar en el pitjor moment, amb els seus perseguidors caçant-lo i superant-lo.

Va acabar amb un -15 (va arribar a estar amb un -20), igualat en la cinquena posició amb Rory McIlroy. Scottie Scheffler (-19), el millor del món, no va tenir compassió en una última volta sorprenent. Per a ell va ser l’or, amb el britànic Tommy Fleetwood (-18) i el japonès Hideki Matsuyama (-17) arribant a temps per a la plata i el bronze. El golfista espanyol, mentrestant, es va quedar sense la que hagués sigut la seva primera medalla de la història.

Rahm va estar en la primera posició en l’última volta fins i tot ben passat l’equador del dia, en solitari o compartint el privilegi. Tot i que tal era la bogeria en el Golf National, amb set esplèndids jugadors entrant de ple en la lluita per les medalles en el mateix crepuscle, que tot desenllaç era més que incert.

Però Rahm, després de 10 forats del tot impecables, va patir un greu col·lapse en el seu joc a partir de l’11. La convicció amb la qual havia amuntegat birdies a l’inici de la jornada va canviar en desesperança. El bogey del forat 11, el primer de l’última volta, va inaugurar un inesperat descens als inferns. El 12, el biscaí va tirar la bola al búnquer. Prou va tenir amb treure-la, tot i que sense salvar el par. Però es va convèncer que no hi hauria èxit més gran que resistir psicològicament al creixent assetjament dels millors golfistes del moment.

«Em costarà sobreposar-me»

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Fins que va arribar el forat 14. Rahm va ser incapaç de salvar el par 5, amb la bola retrocedint a la costa que portava al green. El doble bogey va ser la conseqüència i, la pèrdua del liderat, el seu càstig. Scheffler ja va poder completar el seu vol.

«No sé l’última vegada que vaig pensar que una cinquena plaça fos bona, però aquesta vegada segur que no. És dolorós. Amb el bon joc que havia fet i no tenir opció a res al final. Costa pensar en això. És dur i difícil d’explicar. Em costarà sobreposar-me», va dir Rahm, amb un fil de veu, sense cap ànim de disfressar la seva desolació. Especialment dolorós va ser el bogey al penúltim forat, quan Matsuyama li havia concedit una última oportunitat per emportar-se el bronze. No li serà fàcil oblidar aquesta dura derrota.