Simone Biles tanca els Jocs amb tres ors i una plata

Biles, després de la seva última plata en terra, se’n va de París amb tres ors. Set en una carrera que ella, amb 27 anys, no s’hauria imaginat mai que fos llarga. En 72 anys, no havia passat mai que una gimnasta nord-americana d’aquesta edat competís en uns Jocs. A Biles li diran que, amb 27 anys, s’ha quedat a dos ors de la gimnasta soviètica Larisa Latynina i de la seva compatriota, la nedadora Katie Ledecky, totes dues amb nou metalls daurats. Cap dona en té més que elles. Però potser això no va tant de les condecoracionsc com d’aixecar-se. Les vegades que faci falta.

Biles va caure de la barra d’equilibri i va veure com el cos li deixava de levitar per tocar a terra (va acabar cinquena). Després, els jutges la van castigar en un dificilíssim exercici de terra per haver sortit dues vegades de la pista amb els dos peus (es va quedar amb la plata, al darrere de la fabulosa brasilera Rebeca Andrade).

Les icones de l’esport causen en la gent sensacions molt particulars que tenen més a veure amb la realitat que persegueix cadascú que amb l’esportista per si mateixa. Els que porten el sentiment nacionalista a dins fan servir el cartell de Biles per convertir-se en banderes errants. I els que les passen magres, en l’esport o en la vida, veuen en l’estrella nord-americana una inspiració per tirar endavant. Veure algú guanyar, però sobretot aixecar-se, sempre ajuda.

Biles va sobreviure a un depredador sexual. Va ser una de les 70 nenes de qui va abusar Larry Nassar, que va ser metge de la Federació de Gimnàstica dels Estats Units. I quan el seu cap, en els Jocs de Tòquio, va començar a desconnectar-se del cos, i en plens salts, van dir d’ella que, en realitat, tenia por del fracàs.

El Iúrtxenko amb doble carpat

A París, va arribar molt més lluny del que s’hauria pogut esperar d’algú que va passar tant temps mirant de retrobar-se. D’algú que es va passar setmanes trepitjant el gimnàs només quan s’hi veia amb cor, i sense portar al límit el cos, tan sols per estar amb les seves companyes. Biles, de tota manera, va tornar a uns Jocs ajudant el seu país a guanyar l’or per equips. A aquest retrobament amb el metall més preuat el va seguir un èxit tant en el concurs complet com en el salt, en què el cos li va mostrar tot el potencial que té amb aquest Iúrtxenko amb doble carpat que li farà por fins a l’últim dia que l’intenti. Ves a saber si hi tornarà.

Però aquests Jocs li guardaven una petita ganyota, una advertència que ser humana comporta riscos. A la barra d’equilibri, l’aparell on havia arrencat el bronze tant a Rio com a Tòquio (llavors va ser la seva única individual després del col·lapse), no va poder ser un àngel. Va caure i el somriure va passar a pena. En terra, els peus se li van escapar en dues diagonals. Va preferir ser valenta, i ho va pagar. Però, amb l’última plata penjada al coll, i mirant amb tendresa la guanyadora, Rebeca Andrade, davant la qual es va agenollar al podi, Biles ja no va trobar més motius per amagar el somriure.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

De fet, va acabar la jornada abraçant-se a la seva companya Jordan Chiles, que en l’últim revolt i després d’una reclamació va arrabassar el bronze a les romaneses Ana Barbosu i Sabrina Maneca-Voinea.

Biles va dir adeu pujant per última vegada al podi, tot i que aquest cop al segon calaix, i amb aquest mateix somriure que va il·luminar París en un dels retorns més icònics de la història de l’esport. Allà dalt, amb 41 medalles entre Jocs i Mundials, se la va veure gegant.