La sincro d’Espanya enlluerna i ja somia amb les medalles

Només calia veure com aplaudia les seves nedadores Mayuko Fujiki, la seleccionadora espanyola. Ella, sempre discreta, estava emocionada. Perquè Espanya va enlluernar en el Centre Aquàtic de Saint-Denis en la rutina tècnica, la primera de les tres (avui la lliure, demà l’acrobàtica) amb què es calcularà la mitjana per arribar a la medalla. Segones en la classificació i només al darrere de la Xina, la gran favorita, les espanyoles van tenir l’arrencada somiada.

L’equip de natació artística, una vegada superat el període d’aprenentatge amb què va començar el retorn a les altures a Tòquio (només va poder ser setena), va iniciar ahir el definitiu assalt a aquesta elit de la qual es va veure apartada després de la sortida de referents històrics com Gemma Mengual, Andrea Fuentes, Ona Carbonell i l’exseleccionadora Anna Tarrés, avui en aquest equip xinès que sembla assequible.

Però Espanya torna a competir amb les millors. No hi ha res com l’aparador d’uns Jocs per comprovar aquesta recuperació, per molt que Rússia, durant tant temps gran dominadora, no hi participi.

Notícies relacionades

Al ritme de ‘Mambo’

Iris Tió, Alisa Ozhogina, Paula Ramírez, Txell Ferré, Marina García Polo, Lilou Lluís, Meritxell Mas i Blanca Toledano van brodar el seu exercici al ritme del Mambo de Leonard Bernstein, de West side story. Després d’una sortida espectacular, i amb una expressió artística difícil d’igualar per als seus contrincants, Espanya va sortir neta d’aquests base marks que han revolucionat la natació artística. És a dir, penalitzacions que neixen de no complir el grau de dificultat. Amb 287.1475 punts, només la Xina (313.5538) va quedar al davant. Però Espanya va agafar prou avantatge a Itàlia (277.8304) i França (277.7925) per sospirar per una medalla.

Temes:

Natació Sincronitzada París

Inicia sessió 0 Comentaris

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet