Espanya obté una plata històrica que ningú ha vist venir

Vega Gimeno, Sandra Ygueravide, Gracia Alonso de Armiño i Juana Camilión només cedeixen en la final davant Alemanya (17-16) després de noquejar els EUA.

Espanya obté una plata històrica que ningú ha vist venir
3
Es llegeix en minuts
Sergio R. Viñas

Les alegries més immenses que ens reporta l’esport són aquelles que t’assalten sense que les hagis vist venir. La medalla de plata guanyada ahir per Espanya en bàsquet 3x3 femení, al parc d’atraccions dels esports olímpics del demà (monopatí, breaking i BMX cohabiten també al recinte) que ha muntat París al seu cor, a La Concorde, correspon sens dubte al gènere més deliciós de les victòries.

Perquè ningú la va veure venir, ningú comptava que Vega Gimeno, Sandra Ygueravide, Gracia Alonso de Armiño i Juana Camilión arribessin a la final. Que competissin fins a l’última dècima de segon, tot i que l’or se l’acabés emportant Alemanya (17-16). Un desenllaç que no entela l’èxit d’aquestes dones que s’han penjat la cinquena plata de la història del bàsquet espanyol en uns Jocs. L’or haurà de continuar esperant.

Vega Gimeno, valenciana 33 anys, eterna capitana del Casademont Zaragoza, en el seu últim partit com a professional; Sandra Ygueravide, 39 anys, també valenciana, jugadora de l’Uni Girona, una rodamon del bàsquet; Gracia Alonso de Armiño, de Bilbao 31 anys, a nòmina de l’Estudiantes i infermera a qui li va tocar batallar la covid en aquells temps que tan ràpid hem oblidat; i Juana Camilión, mallorquina de 25 anys nascuda a Mar del Plata (Argentina), també jugadora de l’equip de Ramiro de Maeztu. Totes elles sota la batuta de la seleccionadora Anna Junyer, una d’històrica del bàsquet espanyol.

Pròrroga davant els EUA

Totes elles coautores d’una història absolutament inversemblant, que arrenca el maig, quan una cistella d’esquena de Gracia Alonso sobre la botzina va atorgar el bitllet a París per a Espanya en el Preolímpic d’Hungria. Que va continuar amb un improbable quàdruple empat en la fase de grups de què la selecció va sortir victoriosa, cosa que li va permetre estalviar-se l’encreuament de quarts, accedint directament a semifinals.

I que va continuar ahir amb una pròrroga forçada contra els Estats Units, després de no haver gaudit d’un sol avantatge al marcador en els 12 minuts reglamentaris, després d’haver estat cinc punts per sota com a màxima diferència. Guanyant-la després amb dos punts consecutius de Ygueravide.

Davant el rei Felip VI, Pau Gasol, Jorge Garbajosa, Dirk Nowitzki i Carmelo Anthony, espectadors de luxe a les primeres files del camp, van buscar amb afany el que hauria sigut el primer or olímpic de la història del bàsquet espanyol. Van dominar i van ser dominades, així de dinàmic és aquest esport que va entrar a Tòquio 2020 en el programa dels Jocs. No va poder ser, però en el fons, com indica aquesta plata, sí que va ser.

Van arrencar les alemanyes amb tres punts seguits, parcial replicat per unes espanyoles que en minut i mig ja van ser víctimes de quatre faltes. Mala notícia per a Alemanya amb el càstig que impliquen en aquesta modalitat, en la qual les cistelles normals valen un punt i en les faltes de bonificació es llancen dos tirs lliures. Ho van saber controlar mentre es va encendre Espanya amb la direcció de Yguerabide i la seva connexió amb Alonso i van accelerar amb un parcial de 3-10 per al 6-10.

Notícies relacionades

Jugaven realment bé les espanyoles a l’atapeït camp de La Concorde, castigat amb el bloc directe i les continuacions, compensant així l’altura més gran de les rivals. Un triple (aquí sumen dos punts) de Brunckhorst va semblar tallar la ratxa, però Camilión va contestar amb el mateix cop. Greinacher va acceptar el desafiament per col·locar el 10-12 i arrencar un tram final de millor joc alemany.

Alemanya es va aixecar de la lona, va governar i va aconseguir deixar Espanya a 7,8 segons un punt per sota. L’última possessió va ser per a les espanyoles, com en aquell Preolímpic de resultat màgic. Aquesta vegada, però, la moneda va sortir creu i Espanya es va haver de conformar amb una plata que, fa uns dies, ningú hagués imaginat celebrar. Per això, malgrat la derrota a la final, és tan immensa l’alegria.