Naia Laso s’emporta amb 15 anys un diploma olímpic

El més normal amb 15 anys és guanyar un diploma de cinturó blau de karate, d’algun concurs de ciència a l’institut o d’haver superat el B2 d’anglès de l’escola d’idiomes. Però no un diploma olímpic. No, no és normal, per molt que Naia Laso, l’esportista més jove de la delegació espanyola, demostrés ahir que es pot aconseguir. La skater biscaïna de Bermeo va aconseguir la setena posició en la modalitat de park, al cor de París, amb la torre Eiffel i el Grand Palais vigilant des del fons com a espectadors de luxe.

En una disciplina que abraça com cap altra la precocitat adolescent, que es va estrenar a Tòquio amb l’or d’una japonesa de 13 anys que es diu Momiji Nishiya i que ahir va coronar a París l’australiana de 14 anys Arisa Trew, Laso ha complert el somni que tenia des que als 11 anys va participar en la seva primera competició.

Des d’aleshores, amb aquests mitjons de Baby Yoda que li va regalar la seva mare i que li serveixen d’amulet, ha tingut un creixement sota l’etiqueta de nena prodigi que ha arribat al clímax olímpic a París. Naia Laso ni tan sols té pàgina a la Viquipèdia en espanyol (falten hores perquè passi), encara no cinc paràgrafs mal explicats en la versió en basc, però podrà presumir que va aconseguir coronar-se com la setena millor rider del món.

"Oso ondo" (‘molt bé’ en basc), li va dir el seleccionador, Alan Goikoetxea, al matí, quan va aconseguir la classificació per a la final en el seu segon intent. Ja va ser un èxit per a la pupil·la de Danny León, que avui buscarà la medalla en aquesta mateixa modalitat de park, en què els riders tenen tres intents de 45 segons per fer les seves millors acrobàcies al bowl sense caure del monopatí. La millor puntuació dels tres intents és la que compta per al resultat final.

Infiltració per competir

El problema de la matinal va ser que Laso va patir una lesió a l’esquena que la condicionaria en la final. "Sé que podria haver fet més, però en les classificatòries m’ha fet una estrebada a l’esquena. M’han infiltrat i m’he trobat una mica més bé, però em feia bastant mal", deia després l’esportista, riallera.

En la final, Laso va fallar la seva primera temptativa quan quedaven set segons; en la segona, en va durar 11 sobre la taula; en la tercera, va fer l’efecte de no voler arriscar gaire, de voler-se’n anar de París amb un exercici complet, encara que no li servís per fer medalla. "He mirar d’assegurar, de buscar un lloc, de fer una ronda per quedar-me contenta", va confirmar. Al final, ho va aconseguir amb una puntuació de 86,28 que li va servir per acabar setena.

Notícies relacionades

L’"angoixant" lesió de Pol Valera

Butajevas, la via juvenil del bàsquet

Un gran resultat i més tenint en compte que, al maig, la seva preparació va patir un revés. Durant uns entrenaments, es va trencar la clavícula. La seva participació a París no perillava. Ser la quart del rànquing mundial li garantia el bitllet olímpic. Però havia de participar en la sèrie de classificació olímpica de Shanghai per validar el passaport. I s’hi va presentar, amb el braç en un cabestrell, per pujar a la taula i fer un volt pel park.

Amb això n’hi va haver prou per ser a la Concòrdia. Les molèsties a la zona lumbar no l’han ajudada a lluitar per la medalla. Però se’n va de París amb un diploma.