La gran decepció

Però va resultar que no, va resultar que aquestes dones, les que formen la selecció de futbol, també eren mortals, tot i que ho haguéssim oblidat a base de victòries i remuntades. Espanya no serà campiona olímpica de futbol femení i ho va descobrir ahir a Marsella amb una bufetada sonora (4-2).

El càntir el va acabar trencant el Brasil, ajudada per la fragilitat defensiva i els errors d’una Espanya a la qual rares vegades en aquest torneig es va veure sobre fonaments sòlids. A excepció, precisament, de la victòria contra les brasileres en la primera fase, les jugadores de Montse Tomé han avançat penjant d’un fil, del golàs d’Alexia per executar Nigèria en el segon partit al d’Irene Paredes per forçar la pròrroga i, ulteriorment, els penals contra Colòmbia a quarts. Ara s’haurà de batre amb Alemanya per emportar-se un bronze a casa, cosa que suposaria guanyar una medalla en la primera participació de la història. Malgrat tot, pas mal, dirien aquí a París.

Notícies relacionades

Haimar Zubeldia, enganxat al gràvel

Ana Carrasco: "Hi va haver moments en què vaig deixar de creure que podia continuar guanyant"

La punxada momentània del futbol femení, però, no hauria d’enfosquir l’èxit global d’Espanya, fins ara, en els esports d’equip, amb el masculí ja classificat per a la final. El waterpolo femení es va classificar ahir per a semifinals amb absoluta solvència contra el Canadà i avui el masculí buscarà un objectiu idèntic contra Croàcia. També avui ho intentaran l’handbol masculí contra Egipte i el bàsquet femení contra Bèlgica, mentre que l’hoquei masculí lluitarà demà pel bronze.

Tots aquests resultats, units a la inesperada històrica plata del 3x3 femení, projecten un balanç potencial de vuit medalles en esports d’equip (en van començar 11) per a la delegació espanyola a només quatre dies que París abaixi la persiana olímpica. Pas mal, insistiria un parisenc.