Ingebrigtsen hi torna: no fa ni medalla

Un mític anunci de la Direcció General de Trànsit mostrava a un cotxe que a tota velocitat xocava una vegada i una altra contra una roca enorme. L’objectiu era cridar l’atenció sobre els perills d’anar massa ràpid. Jakob Ingebrigtsen va néixer dues dècades després d’aquest anunci i evidentment ningú li va explicar la importància de no equivocar-se fent les mateixes coses, i per tercera vegada seguida el noruec va caure ahir derrotat en una gran final de 1.500 metres des que es va proclamar campió olímpic a Tòquio.

En els Mundials d’Eugene el 2022 va portar sempre el pes de la carrera i va ser superat a la graella per l’anglès Jake Wightman. L’any passat va repetir a Budapest i va cedir davant l’escocès Josh Kerr. Ahir va continuar obcecat en la mateixa tàctica i va destrossar el seu bòlid contra tres roques. Es va quedar fora del podi.

Ingebrigtsen va llançar la carrera d’inici amb 54.82 en el primer 400, va frenar en el segon (1:51.38) i va tirar una altra vegada amb força per sentir la campana entorn de 2:33. El problema és que el kenyà Cheruiyot havia fet la feina bruta als seus rivals i el minigrup de davant seguia amb opcions. L’escandinau es va enfonsar en els últims metres i va ser superat pels tres medallistes. En la millor final de la història, amb els tres medallistes en 3.27, Kerr va perdre l’or per 14 centèsimes davant el sorprenent nord-americà Cole Hocker (3:27.65) i el bronze va ser per al seu compatriota Yared Nuguse (3:27.84), company d’entrenaments de l’habitant de Salamanca Mario García. Amb 3:28.24, el noruec es va emportar una medalla de xocolata amarga, d’aquesta de 90% de cacau.

Amb 23 anys, Hocker està vivint un 2024 de somni que va iniciar amb una plata en el Mundial indoor de Glasgow després de ser cinquè en els Jocs de Tòquio amb tan sols 20 anys i setè l’any passat en el Mundial de Budapest. Dues medalles en les tres voltes i tres quarts a la pista per als Estats Units, que fa molt temps que treballant a la perfecció proves que abans mirava amb ullera de llarga vista.

El que no va fallar ahir a la nit va ser el grec Miltiadis Tentoglou en longitud amb un salt de 8,48 per aconseguir el seu segon or olímpic consecutiu. Des que es va proclamar campió d’Europa amb 20 anys a Berlín 2018, ja suma dos títols olímpics, un or i una plata mundials a l’aire lliure, dos ors universals indoor i tres de continentals a l’aire lliure i en pista coberta. La plata, amb 8,36, va ser per al jamaicà Wayne Pinnock i el bronze, amb 8,34, per a l’italià Mattia Furlani, un talent de tan sols 19 anys .

Notícies relacionades

BCN espera un ple total en l’adeu de Belasteguín en les Master Finals

El rècord d’11 triples d’Obst destrossa el Barcelona

Sánchez-Escribano, brillant

Irene Sánchez-Escribano va ser, mentrestant, la protagonista espanyola a l’Stade de France en la final de 3.000 metres obstacles. Va ser 11a i va rebaixar la seva marca set segons amb 9:10.43 minuts, a un segon dels 9:09.39 que té des de 1995 com a rècord d’Espanya la palentina Marta Domínguez, suspesa al seu dia per dopatge. En una altra final esperada, la de 200 metres, Julien Alfred es va quedar a un pas del doblet, ja que va cedir davant la nord-americana Gabby Thomas, que va guanyar amb 21.83 segons. La campiona de 100 va ser segona amb 22.08 i la també nord-americana Brittany Brown va completar el podi amb 22.20.