De ridícul en ridícul

I, ara, què fem amb tot el que estava emparaulat, gairebé firmat. Amb aquelles informacions filtrades intencionadament que hi havia acord total entre el FC Barcelona i Nico Williams després d’una cita, que ningú sap si hi va haver (pel desenllaç, sembla que no va existir) a Saragossa.

Què fem amb la fanfarroneria de Joan Laporta que el Barça està capacitat per afrontar qualsevol fitxatge, ja que la seva economia va vent en popa. Què fem amb els amors declarats entre Nico Williams i Lamine Yamal, que van prometre golejades de dues en dues.

La vida del Barça de Laporta i els seus familiars, amics i endollats, és una vida de ciència-ficció, falsa, formidable, sens dubte, de luxe als Estats Units, però irreal. El truc és més vell que el fil negre, però els continua funcionant. Llancen rumors, parides impossibles i els mitjans de comunicació l’hi compren tot. La possibilitat que Nico Williams fos del Barça no ha existit mai. Mai.

I avui s’acaba de demostrar. Era una manera més, un serial més, una invenció més per tapar que no s’han tancat encara els comptes (o el cas Negreira, ¡vostè vagi a saber!) i que el club continua vivint al límit. Mentre mirem el dit, ens estem perdent el més bonic de la Lluna.

Ni diners ni futbolistes

Que un club com el Barça visqui pendent del trilerisme de Laporta i els seus directius (silenciosos, obedients, submisos) és de les coses més esperpèntiques del món del futbol. Ni arriben els diners, ni arriben els futbolistes promesos, ni es tanquen els comptes.

No donaran explicacions de res, perquè mai van prometre res. Van ser invencions de la premsa, diran. Ja tenen els seus amics periodistes que es van empassant les mentides, els somnis, les suposicions, amb qui el club entreté els seus socis, que es van creure allò de Nico Williams perquè necessitaven creure-s’ho.

Ara diran que ells mai van pensar a Nico Williams, que el seu objectiu sempre va ser Dani Olmo. Ho diran perquè també necessiten dir-ho. Però la veritat és que ells (o els seus, o els seus amics periodistes) van dir que Nico estava en camí. I, ara, si arriba Olmo semblarà que ha arribat l’altre, el dolent dels dos, l’únic que podien comprar.

Tornat a Girona

I per completar el ridícul d’aquest 6 d’agost del 2024, a poc més d’una setmana que comenci La Lliga, ens assabentem que han cedit Oriol Romeu al Girona, bé, tornat (¡després del xou que van organitzar per fitxar-lo, amb regateig i rebaixa inclosa l’estiu passat!), amb la clàusula de la por inclosa en el contracte de cessió.

Notícies relacionades

Juanjo Oroz: "El nostre gran èxit en la Vuelta és haver connectat amb la gent"

Roglic, el ciclista tranquil, rubrica la seva quarta victòria en la Vuelta

És a dir, el Barça impedirà que Oriol Romeu, que no vol, al qual no li han donat ni bola, al que Hansi Flick ha menyspreat des del minut u, no pugui jugar contra els blaugrana. No el vols, el tornes, però li impedeixes jugar contra tu, no fos cas que aquell dia, aquella nit, repeteixi el partit de la seva vida.

Dues bromes de mal gust en un mateix dimarts. Massa.