La tradició recolza Mohamed Attaoui

Isidro Solórzano, anomenat el Tigre, va portar al límit la seva poderosa gambada des de la cendra de Sniace i el sorral de Liencres fins al tartan del llegendari Vallehermoso dels setanta, per situar-se a l’entorn d’1 minut i 47 segons en els 800 metres, una proesa d’ara fa mig segle. Tomás de Teresa va ser el primer espanyol per sota d’1.45 en els 800 metres i es va emportar la plata del Mundial en pista coberta de 1991 a casa seva, a Santoña.

Una dècada abans, José Manuel Abascal també corria la doble volta a la pista, però per preparar-se per al 1.500, en què va fer un bronze a Los Angeles 1984. El d’Alceda aconseguia la primera primera medalla olímpica de l’atletisme espanyol en pista, un metall ben treballat per a l’atleta que corria amb el tronc lleugerament inclinat cap endavant, com l’esforçat pasiego pujant la braña pindia amb el cova a l’esquena.

A Torrelavega des dels 6 anys

Els seus familiars van emigrar a la recerca de millor vida a Alemanya i al jove José Manuel li va tocar un internat molt dur a Saragossa. D’allà va passar a entrenar amb Gregorio Rojo a la residència Blume de Barcelona. Quaranta anys després d’aquell bronze que va consolidar el prestigi del 1.500 espanyol, Abascal pot ser que ja tingui successor a Cantàbria.

Mohamed Attoui es va criar a Beni Mellal, una vall de l’Atles Mitjà al centre del Marroc. El seu pare va emigrar i es va assentar a Torrelavega quan va trobar feina en la construcció. Hi va poder portar el Mohamed d’encara no 6 anys juntament amb la seva mare, dos germans i una germana. Un càncer se’l va endur i de passada l’aliment familiar quan l’adolescent Mohamed tenia 13 anys. Enfadat amb el món, ho va engegar tot a passeig, inclosos els entrenaments en la vella i maltractada pista de Sniace al costat dels seus germans. El Club Atletisme Torrelavega i el seu entrenador, Raúl Gutiérrez, els van donar un cop de mà i van fer tot el possible perquè tornés a la cleda atlètica. El seu talent natural destacava tant que el gemà més gran es va posar a treballar perquè ell no deixés de córrer.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

El 2022 va obtenir, per fi, la nacionalitat espanyola i el seu primer èxit internacional no va trigar amb una plata del 1.500 en l’Europeu sub 23 de l’estiu passat a Finlàndia. Tot seguit va estar a punt de passar a la final del Mundial de Budapest en 800 metres. Ara, amb 22 anys, s’acaba de situar en el top 10 de la història en aquesta distància després de la carrerassa que va fer a Mònaco el 12 de juliol, amb 1.42.04, rècord d’Espanya.

Attaoui és ara el suport de la família, té un nou patrocinador –una firma suïssa de material esportiu– i s’entrena a Saint Moritz amb el grup de Thomas Dreissigacker, on hi ha 17 atletes olímpics. El Mohamed, que debuta avui a París, i el Raúl parlen cada dia. "En una carrera tàctica té moltes possibilitats d’aspirar a tot. És un noi senzill, no té ni cotxe, i va superant la timidesa. A la pista és un killer i pot guanyar a qualsevol. ¿Successor d’Abascal? Pot ser. Sí que el veig, però, en el 1500 de Los Angeles d’aquí a quatre anys", diu el seu descobridor i protector.