Els Hispans recorren a l’èpica per ficar-se a semifinals

Amb l’escenari més complicat, amb un atac que no acabava de connectar-se i contra un Egipte comandat per un Mohamed Aly d’una altra galàxia, Espanya es va plantar a les semifinals dels Jocs Olímpics després d’un exercici de supervivència brutal (28-29).

Es va acostar al drama en la primera meitat, però va acabar ressorgint de les seves pròpies cendres en la segona per emportar-se el bitllet a semifinals després del pas per la pròrroga. Gonzalo Pérez de Vargas, amb 17 parades, i Tarrafeta i Alex Dujshevaev, en atac, van liderar una selecció que s’enfrontarà a Alemanya en la lluita per les medalles.

Només vuit gols anotats va ser un bon resum del que va passar a la primera part per a Espanya. Sense fluïdesa en el joc, amb poques alternatives, amb una inoperància ofensiva inusual i, sobretot, amb una col·lecció de pèrdues que va fer impossible gairebé ni tan sols competir. I això que Gonzalo Pérez de Vargas va estar a un nivell altíssim. Si els Hispans se’n van anar al descans vius en el partit va ser pel seu extraordinari porter, que va arribar al 45% d’encert en un primer temps monumental. Tampoc va estar malament el nivell del seu homòleg Mohamed Aly.

Sense punteria

Molta pèrdua no forçada (fins a nou en els primers 30 minuts), sense idees per aprofitar les exclusions rivals i, sobretot, massa precipitació. Jordi Ribera demanava molts més llançaments als seus, però no hi va haver manera. Pérez de Vargas, que s’esgargamellava a la seva porteria buscant la reacció dels seus, va ser l’únic que va estar al seu nivell. Al final, Egipte va marxar al descans amb un 8-12 que evidenciava els problemes que havien tingut els dos combinats en atac.

La segona part poc o gens es va assemblar a la primera. Liderats per un Tarrafeta descomunal en atac i per Alex Dujshevaev, Espanya va despertar en la parcel·la ofensiva i es va oblidar de la capacitat d’intimidació de Mohamed Aly. Això sí, va costar recuperar la renda de quatre gols. L’eficàcia que havia guanyat el combinat espanyol la mantenia Egipte per mitjà de Hesham, Yehia Elderaa i Adel, aprofitant els errors defensius dels Hispans.

Notícies relacionades

Flick s’enfada per la data del duel amb l’Osasuna: «No estic content, no és el millor dia, però no busquem excuses»

Flick veu el Barça perdre el partit i perdre Metu

No obstant, els de Jordi Ribera van posar la cinquena marxa en l’últim quart d’hora. Alex i Tarrafeta es van apropiar de l’atac espanyol i van portar els seus fins a uns últims dos minuts no aptes per a cardíacs. El duel podria haver caigut de qualsevol banda, sobretot després dels dos minuts a Sanad. Finalment, no va caure per a cap dels dos i se’n va anar directament a la pròrroga, on va passar de tot.

Espanya semblava que tenia el partit a les mans després de mantenir el nivell exhibit en la segona meitat i aprofitar l’exclusió d’Ali Zein a la segona part de la pròrroga. No obstant, els dos minuts a Casado en els instants finals van posar el bitllet en una parada. Al final, és clar, Gonzalo Pérez de Vargas es va posar la selecció a l’esquena i, amb una parada antològica, va assegurar el passi a semifinals. Deliri espanyol després d’una batalla èpica.