Llopis acaba a un pas del podi en la gran nit de McLaughlin

Fa poc més d’un any, el 5 de març del 2023, Quique Llopis va ser protagonista en tots els telenotícies i en tots els mitjans per una espectacular caiguda en la final de 60 metres tanques dels Europeus d’Istanbul que va provocar el pànic en els presents fins que un dels metges de la Federació Espanyola va aixecar el polze. Ahir va ser protagonista per una raó ben diferent: va ser quart en una final olímpica de 110 metres tanques, es va quedar a un esglaó del podi.

Llopis va sortir bé i va anar superant rivals amb una progressió bona, tot i que potser va tornar a crispar-se al veure’s tan a prop de les medalles en els Jocs Olímpics. Fins i tot va arribar a tocar una tanca en una clara mostra que els nervis afecten fins i tot un prodigi de la tècnica com ell. Al davant, Holloway s’assegurava l’or amb una mica menys de brillantor de l’esperat (12.99) i el seu compatriota Daniel Roberts va arrabassar la plata al jamaicà Rasheed Broadbell, tots dos amb 13.09.

Al darrere, el valencià aconseguia una quarta posició de molt mèrit amb 13.20, equiparable al bronze del navarrès Asier Martínez, cinquè a la final de Tolkio, en els Mundials d’Eugene el 2022.

Ritme insostenible

Poc abans es va disputar una de les finals més esperades, la de 400 m tanques, en què es presumia un duel entre la nord-americana Sydney McLaughlin i la neerlandesa Femke Bol. No va ser així perquè es va acabar saldant amb una exhibició de la ja bicampiona olímpica McLaughlin, que va ofegar Bol amb un ritme insostenible. Havia arribat a París amb 50.65 com a rècord mundial i el va rebaixar al creuar la meta fins a 50.37.

A la neerlandesa la va perjudicar córrer al costat de la seva gran rival a qui no s’enfrontava des de fa dos anys, perquè just abans del 200 va augmentar el ritme per no quedar-se despenjada. Ho va pagar perquè la nord-americana Anna Cockrell va aprofitar la seva punxada per penjar-se la plata amb 51.87 i relegar al bronze Bol amb 52.15.

Noah Lyles, mentrestant, es feia il·lusions després de la gran victòria en 100 metres amb marca personal (9.79) i encarava la final del doble hectòmetre amb confiança de saber-se gairebé invencible en la seva prova preferida. Però ahir no ho va ser tant. El culpable va ser Letsile Tebogo, un atleta de Botswana de 21 anys que ja va causar sensació l’any passat als Mundials de Budapest. En una actuació extraordinària en què gairebé no va notar la caiguda de la velocitat va aturar el crono en 19.46, rebaixant el rècord africà en quatre centèsimes.

El nord-americà Kenneth Bednarek es va emportar la plata amb 19.62 i Lyles, el bronze amb 19.70, el mateix metall que va guanyar a Tòquio. L’atleta de Gainesville estava destrossat. No entenia per què no havia pogut imposar la seva llei en la recta. Se’n va anar a una cantonada i es va asseure mirant d’assimilar el que havia passat. Just després de la final va transcendir que va córrer amb covid, va revelar l’NBA, i que havia ocultat el resultat de la prova per poder disputar la final.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

La jornada vespertina també va tenir altres protagonistes espanyoles. Águeda Marqués, la més jove de totes tres, serà finalista pel seu sisè lloc en la primera semifinal, quatre centèsimes davant d’Esther Guerrero. A l’atleta de Banyoles, de 34 anys, se li va escapar la possibilitat de disputar una final olímpica.

En la segona Marta Pérez va batre el vell rècord de Natalia Rodríguez, datava d’agost del 2005, per gairebé dos segons amb un extraordinari temps de 3:57.75 minuts. I ni això li va servir per classificar-se.