Stephen Curry treu els Estats Units del dipòsit de cadàvers

Stephen Curry va aixecar els Estats Units d’entre els morts. LeBron James es va deixar la vida per un últim somni olímpic. Kevin Durant va entendre que no es podia quedar enrere. I Joel Embiid, sempre increpat en una França que no li perdona rebutjar la seva bandera, va demostrar que, quan s’hi posa, pocs n’hi ha com ell. El USA Team va viure un dels partits més tempestuosos que se li recorden, obligat a remuntar 17 punts a una Sèrbia que es va mantenir en la batalla fins que quedaven tres minuts per al final.

Fins que Curry, 36 punts (9/14 en triples), va dir prou, va estrènyer els punys i va alliberar definitivament el seu equip d’un desastre que podia remetre al daltabaix contra l’Argentina de les semifinals d’Atenes 2004. No va ser així (95-91) i els nord-americans optaran en la final davant França al seu cinquè or seguit.

Svetislav Pesic, que d’aquí uns dies compleix 75 anys, estava en la seva salsa. Es ficava dins de la pista amb el partit en joc perquè els seus jugadors sabessin que, si feia falta, ell mateix es posaria un ganivet entre les dents per unir-se a la seva guerra santa. Ni un somriure va regalar el llegendari entrenador davant el monumental primer temps protagonitzat per la seva selecció davant uns Estats Units desconcertats i que havien arribat al Bercy Arena més pendents dels gestos i la purpurina que de jugar a bàsquet.

Nirvana

Curry, que va viatjar a París disposat a guanyar el seu primer or olímpic, va començar la nit mirant de fer el de sempre amb els Warriors. És a dir, deixar-se portar pel seu nirvana anotador (17 punts només en el primer quart), i anotar triples donant l’esquena a la cistella i mirant als seus companys de banqueta abans que la pilota es colés per l’escletxa. Però amb el seu millor partit en aquests Jocs semblava no haver-n’hi prou per corrompre l’estadi de gràcia de Sèrbia, a la qual el bàsquet li va sortir tan brodat que va arribar al descans castigant amb 54 punts aquest USA Team que reunia els millors jugadors des del Dream Team de Barcelona 92.

Després de la infinitat de declaracions per part del bàndol nord-americà en les quals mantenien que n’hi havia prou de controlar bé el tres vegades MVP de l’NBA Nikola Jokic, jugadors com Avramovic i Bogdan Bogdanovic van decidir fer la vida impossible a l’equip de Steve Kerr. Les diferències van anar creixent sense remei davant l’escàs ímpetu defensiu nord-americà, desorientat en la defensa de perímetre davant els tiradors serbis.

LeBron, barba cada vegada més canosa, amb una tireta a l’ull que li molestava massa fins que se la va acabar traient [producte d’una patacada en l’anterior duel contra el Brasil], i visiblement enutjat després que Bogdanovic celebrés els seus triples disparant tres vegades al seu propi cap, va decidir fer la guerra pel seu compte. O, almenys, ajudar Curry en el seu èxtasi. A més, LeBron havia rebut un tap de Jokic, que, gràcies a un 2+1, portava l’avantatge serbi fins als 17 punts (25-42, m. 14).

Notícies relacionades

Ansu Fati (i Gavi), per fi

El Barça es tatua la felicitat

Amb Anthony Davis incapaç d’entendre Jokic a la zona, i Kevin Durant ofuscat fins a la seva redempció final, Sèrbia continuava controlant els esforços de Curry per remuntar i tornava a colpejar amb força. Un triple més tir lliure addicional de l’esquerrà Guduric (61-76, m. 29) va obligar els Estats Units a un últim quart heroic per salvar-se.

L’esbroncat Embiid es va encoratjar definitivament; Durant, a la recerca del seu quart or olímpic, va entendre que se’l requeria, i LeBron es va posar a defensar com un boig. A Jokic (17 punts, però 0/6 en triples) se’l va veure esgotat en el pitjor moment (gairebé 38 minuts en pista el va haver de mantenir Pesic). I, malgrat els esforços de Bogdanovic, ja no hi hauria manera de detenir un Curry que es va elevar sobre el cel de París per protagonitzar un partit per al record.