Camello, l’heroi que ni tan sols hauria d’haver jugat la final

Sergio Camello ni tan sols hi hauria d’haver sigut. L’autor dels dos gols a la pròrroga contra França era un dels quatre reserves de la llista de 22 jugadors per als Jocs. No estava cridat a ser a la banqueta a la final contra França. Qui hi havia de ser era Samu Omorodion, però l’encara davanter de l’Atlètic va tenir "un tema mèdic, privat" que li va impedir jugar, segons va comentar el seleccionador Santi Denia.

"Érem quatre descartats i jo era un d’ells, però han fet que m’ho cregués. Santi Denia em va dir que jo faria el gol de la final, sense ells no m’ho hauria cregut tant", deia després el noi. "Vau veure l’exemple d’Oyarzabal en l’absoluta, algú que no surt d’inici i fa el gol del triomf de l’Eurocopa. Camello era una mica l’ànima de l’equip, el que empeny, que sense tenir minuts sempre estava recolzant", l’elogiava Denia després del partit, encara a les tripes del Parc dels Prínceps.

Treball en silenci

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

"L’he patit durant 40 dies a l’habitació, millor que jo ja no el coneix ningú. És el que més es mereixia aquests dos gols, ha pencat des del primer dia. Sabia que venia per no tenir gaires minuts i ha acabat sent el més important de tots. Ha treballat com el que més en silenci i li ha arribat la recompensa", deia d’ell, per la seva banda, Álex Baena, company de quarto i autor d’un altre dels gols a la final.

La història d’un heroi la convocatòria inicial del qual va ser discutida, ja que no va fer una bona temporada al Rayo, a penes quatre gols. La història d’un home que recull el testimoni de Kiko Narváez a Barcelona 92, l’autor del gol (els gols) que va donar un or olímpic de futbol a Espanya.