Les campiones del món viuen un final injust i cruel

La justícia en el futbol no existeix. L’esport hi entén poc, de mèrits. Espanya es va retrobar amb si mateixa. Malgrat no tenir la seva millor versió, les campiones del món van tornar a sentir-se elles mateixes. A practicar el seu futbol. Però no va sortir bé. Alemanya es va imposar des dels onze metres amb una diana que els va donar el bronze (0-1). Espanya es va quedar sense medalla en un final massa cruel en els seus primers Jocs Olímpics.

Espanya va tornar. Es va recompondre. Va portar el tempo el ritme i la pilota. Es va implicar aquesta aura de campiona. Els va faltar contra el Brasil, però un mal dia el té qualsevol. Van tornar a jugar, mai van deixar de creure-hi. Més enllà de penjar-se la medalla, el gran triomf d’Espanya era reconèixer-se sobre la gespa. Ser capaces de tornar a ser elles mateixes, de superar la frustració que ha fet pòsit des del partit contra el Brasil que les va privar de lluitar per l’or. I per a això només hi havia un mitjà: la pilota. Així volen jugar aquestes futbolistes i és totalment innegociable.

Alemanya no va presentar gaire interès a controlar la pilota. Ja li anava bé cedir-l’hi a Espanya, que disfruta controlant els duels amb la pilota enganxada als peus. A les futbolistes dirigides per Montse Tomé se les va veure còmodes. Amb aquesta calma tensa, alhora necessària, però no incòmoda. Van anar progressant, mentre Alexia Putellas encadenava tocs de qualitat que aixecaven més d’un del seu seient. Quin paper, el de la capitana. Ha sigut una de les que ha liderat la selecció després de l’ensopegada contra el Brasil. Va ser ella la que va prendre la paraula en l’arenga prèvia al duel pel bronze. Tots els ulls estaven posats en ella. Sense complexos, com sempre, va agafar les regnes i va portar Espanya a buscar el partit.

Un parell d’ensurts

Ho va intentar Aitana des de la frontal, Jenni de rebot i Salma mirant de colar-se a l’àrea. Ho van provar amb determinació, però no va arribar el gol en el primer temps. Espanya va tenir un parell d’ensurts, amb llançaments llunyans de les alemanyes, però va poder aturar-los sense problema. Cata Coll no va tenir gaire feina, les pilotes no arribaven a porteria, fins que Giulia Gwinn es va colar a l’àrea i Cata la va fer caure amb duresa. La col·legiada va assenyalar la pena màxima i la frustració augmentava en la portera espanyola. La pilota no va durar gaire sobre el punt de penal abans de xocar amb la xarxa. El gol posava Espanya per sota. Els fantasmes tornaven, i també la necessitat de girar full i recórrer a l’orgull i el talent.

Calia recuperar el caràcter. Treure aquesta empenta que les futbolistes de la selecció han demostrat sempre. Cata no es va acoquinar. Qui pensés que ho faria, que es faria petita, és que no coneix la portera. Compte amb aquest temperament que només les grans porteres tenen. Pràcticament a la següent acció Gwinn va tornar a assetjar la seva àrea totalment sola i la balear la va aturar traient un peu miraculós. Havia evitat el segon de les germàniques, però el que Espanya necessitava era tornar a posar l’empat al marcador.

Ho va intentar. Va remar. Es va contraure per unir forces mentre els minuts anaven passant. Era dolorós veure que no arribava aquesta ocasió, la que ho canviés tot, la que els donés opció de lluitar pel que s’han guanyat. Lucía va caure dins de l’àrea i la col·legiada va assenyalar la pena màxima. Alexia va agafar la pilota. Si havia de ser algú era ella. Alexia era la que podia suportar el pes de la història d’aquesta selecció. Però la pilota no va entrar.

Han sigut uns Jocs que han espremut un equip que encadena una càrrega física asfixiant. Malgrat això, totes ho van intentar malgrat que les cames demanaven parar.

Espanya 0-1 Alemanya

ESPANYA: Cata Coll, Oihane, Aleixandri, Codina, Batlle, Abelleira, Bonmatí, Alexia; Del Castillo, Hermoso, Paralluelo. Canvis: Olga Carmona per Oihane Hernández (m. 72), Mariona Caldentey per Del Castillo (m. 72) Lucía per Laia Codina (m. 85), Patri Guijarro per Abelleira (m. 85).

ALEMANYA: Berger; Linder, Hegering, Hendrich, Rauch; Gwinn, Popp, Minge, Buhl; Brand, Nusken. Canvis: Schueller per Buhl (m. 46), Doorsun per Gwinn (min. 90+6).

GOL: 0-1, Gwinn (m. 65), de penal.

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

ÀRBITRA: Katia García (mexicana).

TARGETES: Cata Coll (m. 63).