Ingebrigtsen i Kipyegon relaten les seves històries de redempció

Una de les imatges dels anteriors Jocs Olímpics va ser l’abraçada en un estadi buit per la pandèmia entre l’italià Gianmarco Tamberi i el qatarià Mutaz Essa Barshim, que van decidir no continuar saltant i compartir la glòria olímpica amb un doble or en altura.

Els dos estaven presents ahir en el tancament de l’atletisme en un atapeït Stade de France (a l’espera de la marató femenina d’avui), però aquesta vegada no hi va haver abraçada. El transalpí va confirmar els dubtes de la qualificació i va acabar onzè després de no poder amb els 2,27 (va superar a la tercera els 2,22).

Mentrestant, Barshim va ser bronze amb 2,34 i no es va repetir per res l’ocorregut a Tòquio, ja que el nord-americà Shelby McEwen i l’australià Hamish Kerr van fallar els seus tres salts sobre els 2,38 i van decidir anar al desempat, on va regnar l’oceànic al saltar a la primera. Va córrer cap al centre de l’estadi com si es tractés de la seva compatriota Jessica Hull.

Tornar a guanyar

Els grans atletes odien perdre i se saben refer després de les derrotes com acaben de demostrar Jakob Ingebrigtsen després de la seva quarta posició en 1.500 i Faith Kipyegon després de la seva plata en 5.000 per darrere de la seva compatriota Beatrice Chebet i... gràcies, perquè va ser desqualificada en primera instància per utilitzar els colzes en excés.

L’escandinau va optar per una tàctica diferent de la final de 5.000 després de tornar a córrer amb orelleres els 1.500 i caure com en els dos últims mundials en mans dels britànics Jake Whightman (a Eugene 2022) i Josh Kerr (a Budapest 2023). A París 2024 ni tan sols va pujar al podi. Va ser quart.

Ingebrigtsen va deixar que els etíops portessin el pes de la carrera i fins i tot l’hispanoburundès Thierry Ndikumwenayo va manar durant una volta. El seu moment era l’últim 400 i allà no va vacil·lar, guanyant amb molta més claredat que l’any passat a Budapest, quan va superar el castigat hispanomarroquí Mohamed Katir als últims metres.

El campió olímpic del milqui a Tòquio ni tan sols va mirar enrere per travessar la meta clarament primer amb 13:13.66 i amb una felicitat que va expressar més de l’habitual, per davant del kenyà Ronald Kwemoi i de Grant Fisher. El nord-americà va repetir la medalla del 10.000 amb una espectacular recta que va fer fora del podi el refugiat Lobalu.

Si fa o no fa el mateix va passar a la final femenina de 1.500. Faith Kipyegon venia de patir una decepció als 5.000 metres, on va ser superada per la seva compatriota Beatrice Chebet en l’última recta i fins i tot va estar a punt de perdre la platja al ser desqualificada i posteriorment requalificada.

La de Segòvia, onzena

Notícies relacionades

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadro; Madrid-Atlètic, derbi europeu

El supersorteig de la Champions fixa el camí de Múnic

La recordwoman mundial de la prova va prendre el lideratge al penúltim pas per meta i va anar accelerant per vèncer amb 3:51.29 (rècord olímpic) mentre per darrere primer l’esmentada Jessica Hull i sobre la meta la britànica Georgia Bell treien de les medalles l’etíop Welteji, mentre la de Segòvia Águeda Marqués era onzena amb una altra marca personal.

La final de 100 tanques va ser excitant i va implicar la primera i única medalla de l’atletisme francès en aquests Jocs amb Cyrena Samba-Mayela com a protagonista gràcies a la seva plata, a una centèsima de la sorprenent nord-americana Masai Russell i amb la boricua Jasmine Camacho-Quinn.