Millorada l’actuació de Tòquio, però lluny de la de Barcelona

El botí entra dins dels paràmetres habituals. En els sis últims Jocs, des d’Atenes 2004 fins ara, la delegació nacional sempre s’ha mogut en una forquilla entre les 17 i les 20 medalles. El millor de París potser és que Espanya ha sumat cinc ors olímpics, la seva tercera millor marca de sempre, empatada amb Atlanta 96 i Pequín 2008, després dels 13 de Barcelona 92 i els set de Rio 2016.

"Un 10"

"Veig cares tristes, però el més prudent en la predicció de medalles era jo. Ens hem quedat a les portes de diverses medalles, però no passa res. S’ha millorat el resultat anterior i no tinc més que paraules d’agraïment", va dir Alejandro Blanco, el president del COE que, com sempre, va posar "un 10" a l’equip espanyol.

Una matrícula d’honor que atribueix a què "els esportistes han donat el màxim" i també a què els 221 dels 383 atletes (un 57%) que han defensat els colors d’Espanya han acabat entre els vuit primers, guanyant una diploma o una medalla. Segons els comptes que traslladava, 87 esportistes se’n van amb medalla i 134, amb diploma. Blanco ho va donar per bo: "El resultat d’Espanya no és l’esperat, però és un bon resultat".

Aquests Jocs, per bé i per mal, deixaran imatges icòniques, com la celebració del gol de Sergio Camello en la pròrroga davant França; l’abraçada de María Pérez i Álvaro Martín després de guanyar el relleu mixt; el plor de Carlos Alcaraz després de perdre la final amb Djokovic; l’adeu de Rafa Nadal al Roland Garros; el penal fallat per Alexia Putellas a la fallida final pel bronze i, per descomptat, les llàgrimes de Carolina Marín després de trencar-se el creuat quan tenia peu i mig a la final olímpica.

Els que mai fallen

La vela i el piragüisme, els dos esports més premiats als Jocs, han tornat a fer la seva contribució al medaller. També va complir amb la seva cita habitual la marxa, aportant una medalla de cada color. Álvaro Martín va aconseguir el bronze, María Pérez es va fer amb la plata i junts van conquerir l’or en el relleu mixt. Jordan Díaz, amb el seu or en triple salt, va acabar de coronar a l’atletisme espanyol. Ana Peleteiro va ser l’única atleta que s’esperava al podi i no el va arribar a trepitjar.

Presentava Espanya la seva màxima representació històrica en esports d’equip i ho va aprofitar. No tenia un equip d’or des del waterpolo masculí a Atlanta 96 i se’n va de París amb dos: el de futbol masculí i el de waterpolo femení. Així mateix, el bàsquet 3x3 femení va aconseguir una plata que ningú va saber veure venir. I com a colofó, l’handbol masculí va revalidar el bronze de Tòquio 2020.

I decepcions

Potser el fiasco més gran de tots ha sigut el de la selecció femenina de futbol, quarta. S’esperava més també del taekwondo i del judo, en què Fran Garrigós va tornar Espanya al camí de les medalles amb un bronze. Totes les medalles entraven dins de les previsions, fossin aquestes més o menys optimistes, a excepció potser de la de Pau Echániz, com la de la selecció del bàsquet 3x3 femení. Pocs confiaven que aconseguissin una medalla, un bronze per a ell i una plata per a elles. Tampoc entrava a massa travesses l’èxit de la parella formada per Cristina Busca i Sara Sorribes.

En el pla col·lectiu, no tant en l’individual, el rendiment de l’ensopida boxa també va ser una agradable sorpresa, amb Ayoub Ghadfa (plata) i Enmanuel Reyes Pla (bronze).

Els EUA, primers

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Les victòries de Jennifer Valente en l’òmnium de ciclisme en pista i de la selecció femenina en bàsquet han permès que els Estats Units acabin al capdavant del medaller dels Jocs Olímpics de París malgrat haver acabar empatats amb la Xina a 40 ors.

Les dues delegacions van mantenir fins a l’últim dia una pugna tancada pel primer lloc del medaller. Els EUA van acabar amb 40 ors, 44 plates i 42 bronzes en tant que la Xina, que en aquesta última jornada fins i tot va estar per davant, va presentar un balanç final de 40-27-24. Només a Pequín 2008 el conjunt asiàtic va avançar el país de les barres i estrelles. Després sempre van vèncer els EUA.