Els espanyols ressorgeixen i s’abonen al bronze

Com mana la tradició, Espanya ha guanyat per cinquena vegada la lluita pel bronze en uns Jocs Olímpics després d’un duel elèctric contra Eslovènia (23-22) que permet a la delegació espanyola sumar-ne 18 a París 2024 i superar per una el botí aconseguit a Río 2016 i a Tòquio 2020.

La manera com l’equip es va aixecar després de la dramàtica derrota a les semifinals contra Alemanya i el rendiment col·lectiu en un altre duel de màxima exigència dignifiquen l’handbol amb menció especial per al treball del millor estrateg de les banquetes, el català Jordi Ribera.

La primera part va ser una successió del que han sigut els espanyols en aquests Jocs, un bloc extraordinari amb Pérez de Vargas a gran nivell que pateix en l’atac estàtic quan no pot córrer. I, igual com a les semifinals amb Andreas Wolff, el porter eslovè Klemen Ferlin va arribar a tenir un 64% d’encert amb 7 parades d’11 llançaments.

Aquesta inspiració del porter es va acarnissar especialment amb Ian Tarrafeta i va permetre als balcànics marxar per 4-6 (min. 14) a l’inici de l’exhibició de Blaz Janc, un tresor del Barça. L’entrada de Maqueda, tot empenta, va liderar la recuperació espanyola amb Gonzalo notable (7-6, min. 20.10).

Partit equilibrat

Els espanyols van poder trencar el partit amb 10-8 després d’una contra de Dani Fernández, però Janc ho va impedir després de canviar l’extrem dret pel lateral i iniciar una sèrie d’accions positives que va concloure provocant el penal perquè l’exblaugrana Jure Dolenec empatés amb el temps complert. 12-12 i el bronze molt obert.

Espanya tan sols va concedir un gol en set minuts llargs i dos golassos d’Abel Serdio van suposar un 15-13 més atac que es va encarregar de frenar el pistoler Aleks Vlah després d’un 0/4 inicial per tornar a empatar (15-15, min. 40) i 17-17 després del quart penal sense error anotat per Dolenec (min. 45).

Penal no xiulat

Aquest perdó als rivals es tradueix en males notícies i Tilen Kodrin va firmar a la contra el 19-20 quan faltaven 8.50 per al final, una cosa que no passava des del 5-6. L’equilibri marcava el partit i quan faltaven 3.56 Ribera va demanar temps amb possessió i 21-21 al marcador.

Al golàs de Serdio el van seguir dos minuts clars a Sánchez-Migallón en una genialitat de Janc i un intent d’atracament arbitral per a enrojolament de l’handbol mundial. Un penal no xiulat sobre Aleix Gómez que el va lesionar i que hauria d’haver portat exclusió afegida i un fora no assenyalat van permetre a Eslovènia atacar per empatar. I Gonzalo va amarrar el bronze, el cinquè olímpic, amb una formidable parada (23-22). La celebració va ser històrica. Contra tot i contra tothom.

Fitxa tècnica

ESPANYA (23): Pérez de Vargas (p.), Agustín Casado (4), Javi Rodríguez, Ian Tarrafeta, Imanol Garciandia, Kauldi Odriziola (2), Dani Fernández (2) –set inicial–, Rodrigo Corrales (p.s.), Miguel Sánchez-Migallón (2), Aleix Gómez (5, 3p.), Dani Dujshebaev (1), Jorge Maqueda (2), Álex Dujshebaev (2) i Abel Serdio (3).

ESLOVÈNIA (22): Klemen Ferlin, Dean Bombac (2), Kristjan Horzen, Jure Dolenec (6, 6p.), Borut Mackovsek (2), Blaz Janc (5), Tilen Kodrin (3) –set inicial-, Blaz Blagotinsek, Matej Gaber, Aleks Vlah (3), Domen Novak (1), Miha Zarabec i Stas Jovicic.

Dinamarca arrabassa l’or a Alemanya

Notícies relacionades

‘Sport’ celebra la Gala Valors amb un gran acte a Madrid

Sebastián Álvaro: "Viure amb les absències dels companys et fa envellir prematurament"

Nikola Karabatic afrontava els Jocs de París 2024 amb l’objectiu de retirar-se amb el seu quart or olímpic, però no va passar de quarts en un erràtic torneig ‘bleu’ i ha cedit aquest adeu amb tots els honors a Mikkel Hansen. El francès i el danès són molt probablement els dos millors jugadors de les dues últimes dècades. Hansen es va centrar en els Jocs de París en què pretenia aconseguir el seu segon títol olímpic després del de Río el 2016 i la veritat és que podrà acomiadar-se amb la tranquil·litat d’haver-ho guanyat gairebé tot.

Dinamarca va arrabassar l’or a Alemanya en una final que no va tenir història (26-39). El porter Wolff va passar de ser un colós a la semifinal contra Espanya a un autèntic colador que van afusellar a boca de canó els danesos. L’adeu d’Hansen va coincidir amb l’eclosió del seu relleu natural, un Gidsel que va acabar amb 11 gols i màxim golejador dels Jocs.