Guanyar al cel

Acaben uns nous Jocs Olímpics, per mi, per l’organització impol·luta, per localitzacions meravelloses, per una assistència de públic excepcional i per alegria col·lectiva, els millors que mai he viscut. Sé que molts de vostès em recordaran Barcelona 92 i, de fet, els de París han tingut molt de les nostres olimpíades, però he d’acceptar-ho, després de la clausura monumental i sublim d’ahir i el My way majúscul tancant el cercle, he de reconèixer que els parisencs han fet un pas endavant. Hi podríem posar peròs, és cert, la vida al final és això, i en cas de posar-los no podem passar per alt una jornada inaugural incomprensible i una obsessió pel riu Sena que ha ennuvolat algun episodi, però el resultat general ha estat del tot excel·lent.

A París tot és més fàcil. París és el cel... Particularment la ciutat més bonica que he visitat, probablement perquè la història ens explica que els francesos, orgullosos com cap nació de la seva capital, mai han permès que cap enemic pogués bombardejar-la o ocupar-la violentament, i sempre, sempre, quan han vist un exèrcit hostil a les seves portes, han preferit rendir-se per conservar la seva esplendor i el seu passat arquitectònic i cultural impol·lut abans que permetre que amb la lluita i les batalles la malmetessin i violessin. Molt francès, ¿no els sembla?

I allà estava Espanya, amb més representació atlètica i esportiva que mai, per collir les mateixes medalles de sempre, i no ens fem trampes al solitari: no són gaires.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

No és que la classificació al medaller general sigui un desastre, Espanya va quedar en la 15a posició amb 18 metalls, però una simple comparació amb països del nostre entorn fa incomprensible que països com Holanda, amb un quart de la nostra població, ens dobli en premis, per no parlar dels països una mica més poblats d’Europa amb els quals ens hauríem en realitat de comparar per territori i pes sociocultural.

Els esportistes hi són. ¿Algun dia els nostres dirigents compliran la seva obligació per ajudar-los a guanyar.